LA GRAN VALL DE QOSQO

Si Tupac Amaru aixequés el cap segurament no estaria molt content amb el que els seus successors han fet amb la ciutat del Cusco i el seu "Valle Sagrado", però com a tota ciutat moderna, Cusco ha hagut d'adaptar-se, i desde l'època colonial que ja practica la barreja de cultures i creences. Aquest fet fa que en resulti una metròpoli encantadora, combinant els murs inques amb les edificacions colonials, un centre històric increïble, acollidor i preciós. A més a més, la ciutat està farcida de museus i centres d'artesania i folklore molt interessants. Val a dir també que són abundants els negocis turístics, un fet inevitable al "melic del món", on tenen una de les meravelles d'aquest planeta.

Parlant de meravelles, els nostres primers dies al Cusco van servir per fer el turista i visitar el gran "Valle Sagrado" i l'impressionant Machupicchu. Dins la vall es reuneixen un seguit de restes arqueològiques del temps dels inques, que són dignes de visitar. Nosaltres vam decidir ser pràctics i vam muntar-nos un tour a mida, agafant els busos de línia, caminant i també fent ús del tren més car del món (és un monopoli!!). Vam estar 3 dies visitant la Vall, passant per Chinchero - un poble ancorat al passat- i Moray - un laboratori experimental d'agricultura en alçada, amb forma esfèrica, assimilant-se a una nau espacial de ciència ficció! Després ens vam dirigir a Ollaytantambo, on una llegenda explica la història d'amor entre un membre de la reialesa Inca i un plebeu (amb final feliç!); es tractava d'un centre social, agrícola i militar. El tercer dels 3 dies va ser el moment d'ascendir al gran Machupicchu, encara el sol no treia el nas que ja pujàvem cap a la gran ciutat perduda dels Inques. Només arribar dalt ja vam poder contemplar la seva grandesa i, tal i com ens van recomanar, ens vam dirigir a la falda del Huaynapicchu per poder pujar-hi i així contemplar la ciutat des dels núvols. Més tard visitàrem tots els racons possibles per visitar d'aquella meravella, no hi ha aturador a l'hora de fer fotografies, cada pedra, cada temple, cada paisatge...

Al nostre retorn al Cusco ens esperaven grans sorpreses. Primer de tot ens sentim com a casa amb una amiga que hem conegut i ens ha acollit a casa seva, la Marcela és amiga de la Txell i l'Uri, i amb ella ja hem passat uns quants dies. Per sort nostra vam poder tornar a introduïr-nos entre la població nativa d'aquestes terres, juntament amb l'associació on treballa la Marce (Kallpa) vam anar a ajudar a repartir "panetones" a les comunitats on treballen durant tot l'any. Vam estar amb nens i grans, i vam poder comprovar la seva felicitat al rebre una "simple" xocolatada, veient també la cara més crua de les seves vides, però en resum, el resultat va ser molt positiu. També vam aprofitar per acabar de conèixer tota la vall visitant més ruïnes inques, entre elles Pisaq, Tambomachay, Q'uenko, Puka Pukara i Sacsayhuamán, les mostres més grans d'arquitectura Inca que encara es conserven ben aprop de la ciutat.

A Cusco també hem pogut gaudir del Nadal, durant tot el dia 24 fan una gran fira a la Plaça d'Armas, "Santuranticuy" que en Quechua significa fira de Sants, on venen tot tipus d'artesanies i figures per guarnir els pessebres, seria una Santa Llúcia a la cusquenya. La nit de Nadal és tradició tirar petards, com si d'un Sant Joan es tractés!

I ara, després de molt meditar i comparar els pros i els contres, hem decidit rebre l'any nou en aquesta mateixa ciutat, amb amics que hem anat coneixent i amb l'esperança que la gran energia que desprenen els Inques ens faci començar l'any amb força per continuar disfrutant el nostre viatge.

Fotos:

1. Xocolatada amb Associació Kallpa

2. Machupicchu des del Huaynapicchu

3. Moray

4. Ruïnes de Sacsayhuamán

5. Cusco - Santurantikuy

Acudit:

Anunci en un diari:

Ejaculador precoç busca dona per...

Bé, ja no cal!

jejeje

Salut!