LA GRAN VALL DE QOSQO

Si Tupac Amaru aixequés el cap segurament no estaria molt content amb el que els seus successors han fet amb la ciutat del Cusco i el seu "Valle Sagrado", però com a tota ciutat moderna, Cusco ha hagut d'adaptar-se, i desde l'època colonial que ja practica la barreja de cultures i creences. Aquest fet fa que en resulti una metròpoli encantadora, combinant els murs inques amb les edificacions colonials, un centre històric increïble, acollidor i preciós. A més a més, la ciutat està farcida de museus i centres d'artesania i folklore molt interessants. Val a dir també que són abundants els negocis turístics, un fet inevitable al "melic del món", on tenen una de les meravelles d'aquest planeta.

Parlant de meravelles, els nostres primers dies al Cusco van servir per fer el turista i visitar el gran "Valle Sagrado" i l'impressionant Machupicchu. Dins la vall es reuneixen un seguit de restes arqueològiques del temps dels inques, que són dignes de visitar. Nosaltres vam decidir ser pràctics i vam muntar-nos un tour a mida, agafant els busos de línia, caminant i també fent ús del tren més car del món (és un monopoli!!). Vam estar 3 dies visitant la Vall, passant per Chinchero - un poble ancorat al passat- i Moray - un laboratori experimental d'agricultura en alçada, amb forma esfèrica, assimilant-se a una nau espacial de ciència ficció! Després ens vam dirigir a Ollaytantambo, on una llegenda explica la història d'amor entre un membre de la reialesa Inca i un plebeu (amb final feliç!); es tractava d'un centre social, agrícola i militar. El tercer dels 3 dies va ser el moment d'ascendir al gran Machupicchu, encara el sol no treia el nas que ja pujàvem cap a la gran ciutat perduda dels Inques. Només arribar dalt ja vam poder contemplar la seva grandesa i, tal i com ens van recomanar, ens vam dirigir a la falda del Huaynapicchu per poder pujar-hi i així contemplar la ciutat des dels núvols. Més tard visitàrem tots els racons possibles per visitar d'aquella meravella, no hi ha aturador a l'hora de fer fotografies, cada pedra, cada temple, cada paisatge...

Al nostre retorn al Cusco ens esperaven grans sorpreses. Primer de tot ens sentim com a casa amb una amiga que hem conegut i ens ha acollit a casa seva, la Marcela és amiga de la Txell i l'Uri, i amb ella ja hem passat uns quants dies. Per sort nostra vam poder tornar a introduïr-nos entre la població nativa d'aquestes terres, juntament amb l'associació on treballa la Marce (Kallpa) vam anar a ajudar a repartir "panetones" a les comunitats on treballen durant tot l'any. Vam estar amb nens i grans, i vam poder comprovar la seva felicitat al rebre una "simple" xocolatada, veient també la cara més crua de les seves vides, però en resum, el resultat va ser molt positiu. També vam aprofitar per acabar de conèixer tota la vall visitant més ruïnes inques, entre elles Pisaq, Tambomachay, Q'uenko, Puka Pukara i Sacsayhuamán, les mostres més grans d'arquitectura Inca que encara es conserven ben aprop de la ciutat.

A Cusco també hem pogut gaudir del Nadal, durant tot el dia 24 fan una gran fira a la Plaça d'Armas, "Santuranticuy" que en Quechua significa fira de Sants, on venen tot tipus d'artesanies i figures per guarnir els pessebres, seria una Santa Llúcia a la cusquenya. La nit de Nadal és tradició tirar petards, com si d'un Sant Joan es tractés!

I ara, després de molt meditar i comparar els pros i els contres, hem decidit rebre l'any nou en aquesta mateixa ciutat, amb amics que hem anat coneixent i amb l'esperança que la gran energia que desprenen els Inques ens faci començar l'any amb força per continuar disfrutant el nostre viatge.

Fotos:

1. Xocolatada amb Associació Kallpa

2. Machupicchu des del Huaynapicchu

3. Moray

4. Ruïnes de Sacsayhuamán

5. Cusco - Santurantikuy

Acudit:

Anunci en un diari:

Ejaculador precoç busca dona per...

Bé, ja no cal!

jejeje

Salut!

BOLIVIA - País desconegut II

Des que vam abandonar Uyuni per continuar el nostre viatge que no hem tornat a veure extensions planes de terra. Bolivia és un país vertical!Els pobles i les ciutats estan situats entre grans muntanyes i qualsevol lloc, per més impossible que sembli, és bo per construïr-hi un habitatge.

Així és també Potosí, la següent parada en la nostra ruta, una ciutat plena d'encant, places, esglésies, mercats...i el gran "Sumaj Orkjo" (muntanya rica). Parlar de Potosí és parlar de mines, miners, fulles de coca, alcohol de 96º i dinamita. Per poder entendre aquest món profund, què millor que endinsar-nos-hi nosaltres mateixos! No es poden explicar les sensacions i els sentiments que sorgeixen dins la muntanya, caminant per petits túnels enmig la foscor, veient els miners treballant durament, experimentant una explosió dins la mina...I un cop acaba la visita, tu surts d'allà, amb una gran experiència més, però sabent que allò és real, així és la vida encara a Potosí; i el que a tu t'ha semblat tan dur és i ha estat el dia a dia de molts homes i nens durant segles.

Per intentar entendre més aquesta ciutat, i el país en general, visitem "La casa de la moneda", diuen que és el millor museu de Bolivia. Certament, ens ajuda a corroborar com la colonització va devastar tota aquesta terra. Ara amb més energia que mai anem explicant que nosaltres no som ni ens sentim espanyols...!

Després de Potosí ens esperava la gran, impressionant, única...La Paz! Els nostres ulls no donaven a l'abast per veure, des de El Alto, com arriba a ser d'immensa la ciutat. Com pot pot ser tan gran en un espai tan petit?! Carrers plens de gent, menjant a qualsevol racó, mercats de tot tipus, artesanies, furgonetes amb funció de bus de línia, mil olors i sorolls a cada pas. Pobresa, sí, a cada cantonada, però envoltada de grans edificis i luxes. Una ciutat de contrastos, a moments és estressant, a moments t'hi perdries per sempre...

Però després de 2 dies vam decidir perdre'ns fora la ciutat, a les Yungas, zona tropical de Bolivia. Després de 3 hores com sardines en un autobús recorrent la carretera paral·lela a la "Carretera de la muerte", vam arribar a Coroico. És un oasi on ens vam sentir com a casa, en una cabaneta pels 2 sols, gaudint de paisatges verdíssims, sol, pluja, piscina, rius, llargues caminades i un bon descans contemplant aquella meravella. És increïble com canvien els paisatges de Bolivia en pocs km!

I com a "colofó" de la nostra breu però intensa aventura boliviana, no ens podíem perdre el Llac Titikaka i l'Illa del Sol. Un llac immens, el més gran que havíem vist mai, i a 3800m. d'alçada! L'estada a l'Illa (una de les moltes que hi ha) ens ha ofert molta tranquil·litat, pau, escola per conèixer més l'enigmàtic món Inka veient nosaltres mateixos els llocs sagrats, descobrint racons místics, i també la misèria que passen els habitants més pobres de l'illa. Un lloc especial i únic per veure grans postes de sol, una impressionant lluna i un llac omnipresent allà on miressis!

Fotos:

1.Illa del Sol
2.La Paz

3.Ruïnes Illa del Sol

4.Mines de Potosí

5.Coroico

Acudit (extret d'un llibret d'1 bolivià comprat a La Paz) :

¿Por qué el César iba siempre con sandalias?

¡¡¡¡Porque era julio!!! jejeje

Salut!!

BOLIVIA - PAÍS DESCONEGUT (El Salar d'Uyuni)

Quan vam passar la frontera direcció a Bolivia, el nostre pensament immediat va ser que quan tornéssim a l'Argentina seria com tornar a casa, ja que ja ens hi sentim molt a gust. Bolivia, aquest nou país per a nosaltres, ens rebia amb el típic poble fronterer, Villazón, un poble entre viu i mort, on el comerç i el ferrocarril són els seus punts de subsistència. Des d'allà vam agafar el tren que ens portava fins a Uyuni, un altre poble que viu bàsicament d'una cosa, el turisme. La gent passa per allà per visitar el gran Salar d'Uyuni i tot el que l'envolta.

Nosaltres, com a bons turistes que som no vam ser menys i vam viure un tour de quatre dies i mig que no oblidarem mai.

La tripulació estava formada per en Martín, un pibe de Buenos Aires; en Francisco, un jove actor portugués; la Sabine, una franco-grega preparada per a tot i nosaltres dos. Més endavant s'hi afegí la Misty, una noia d'Alaska que era la serenitat en persona.

Dia primer: l'Oscar és el nostre xofer, pugem tots al 4x4 que ens ha de portar al salar més gran del món. Passem a recollir la Marisol, la qe serà la nostra cuinera. Primera parada, cementiri de trens, un seguit de trens rovellats i antics en una gran esplanada, han convertit un abocador de ferralla en un punt d'interès turístic. Seguidament ens movem en direcció al salar, abans d'entrar-hi ja es veu la seva immensitat, tot comença a ser blanc al nostre voltant. Ja estem en ple salar, realment és molt gran, no s'alvira el final a l'horitzó. Passem per l'hotel de sal per dinar, es tracta d'un hotel fet de sal que es troba al mig del Salar, és curiós, fregant el friquisme. Després de dinar anem cap a uns dels extrems del salar per fer-hi nit, però a mig camí el 4x4 fa coses rares i el xofer prefereix tornar al l'hotel de sal per esperar a un altre vehicle. El vespre ens atrapa, veiem la posta de sol allà, som uns privilegiats. Quan ja pensàvem que dormiriem allà va venir un altre cotxe. Ens van dur a l'hostal que tocava, però ens van deixar allà sense xofer ni cotxe.

Dia segon: ens llevem a les 5 del matí per veure sortir el sol desde l'horitzó salat, desprès el pla era fer una excursió per pujar al volcà, un cop esmorzats decidim fer la sortida pel nostre compte. Ens preparem i ascendim fins a un mirador de doble vista, per una banda l'imponent volcà i per l'altra l'immens salar, indescriptible. Al migdia tornem a casa i per sort ja tenim nou cotxe i xofer, en Raúl. Ens dirigim a l'illa d'Incawasi, una illa al mig del salar formada de roques volcàniques, i d'allà cap a San Juan, on dormim en un hotel fet de sal, molt cómode!

Dia tercer: avui no ens llevem d'hora, esmorzem i cap a veure el volcà Ollagüe, que encara té una xemeneia per on treu fum. Dinem davant d'una gran llacuna "la celeste", un escenari perfecte per fer-ho. Tot seguit, i endintsant-nos al desert de Siloli, visitem "El arbol de piedra", una formació rocosa que el vent a escolpit en forma d'arbre. Després d'això ja arribem a la "Laguna Colorada", que com el seu nom indica, és vermella degut a unes algues i uns minerals. Allà dormirem acompanyats de flamencs i molt de vent, estem a 4300 mts d'alçada.

Dia quart: avui ens tornem a llevar d'hora, són les 4 del matí i anem a gaudir dels "Geisers", ja que és quan es veuen millor, algo increïble. I d'allà a la recomensa final dels dies en tour, ens banyem en unes aigües termals, imagineu: quarts de sis del matí, el sol sortint a l'horitzó, fred, vapor sortint de l'aigua calenta, nosaltres solets...idíl.lic! Després d'això l'esmorzar. Ens quedava per endavant el camí de tornada a Uyuni, el xofer ens va proposar de fer un camí alternatiu per veure més meravelles, vam acceptar. Un cop de pedra inoportú als baixos del cotxe fa que ens quedem aturats enmig d'un paratge. En Raúl decideix de caminar fins al poble més proper per demanar ajuda, l'espera es fa llarga, nou hores desprès apareix amb un altre cotxe. Van ser moments de riures, de tensió i d'aborriment. Ho vam superar! Aquella nit vam dormir en un poble proper. L'endemà arribavem a Uyuni cansats però contents per tot en general. Tota l'excursió ha valgut molt la pena ja que hem vist els millors paisatges que recordem fins al moment. No hi ha paraules per explicar tot el que ens han fet sentir aquests paratges.

(Dates. del 27 de novembre a l'1 de desembre)

Ara seguim amunt, ens espera Potosí!

Salut

Fotos
1. Aigues termals amb el sol eixint
2. Laguna Colorada
3. Laguna Verda
4. Defecant al Salar d'Uyuni
5. Salar d'Uyuni

Acudit.
Cual es el pez que da leche?

El Pezon!!!!jejeje.

La Quebrada de Humahuaca

Després d'una setmana i mitja recorrent la Quebrada (del 17 al 25 de novembre) és difícil explicar tot el que hem fet, vist, conegut i sentit. Són terres meravelloses, pels seus paisatges impressionants, per la seva gent, la cultura i les tradicions tan i tan antigues.

Iniciem el recorregut a Jujuy, la capital de provincia, una ciutat plena de vida:cotxes, autobusos, venda ambulant, pobresa...i molta, molta contaminació. Aprofitem la calor per relaxar-nos a la piscina de l'hostel i també en una piscina d'aigua termal al mig de les muntanyes, a 20 km de la ciutat (Terma de Reyes).

Per endinsar-nos a la Quebrada agafem el bus fins a Purmamarca. Obrim bé les polsegoses cortines del bus per no perdre detall de les grans muntanyes que ens ofereix el trajecte, però no donem a l'abast, tot és espectacular!

Purmamarca és la gran botiga de "souvenirs-artesania" de la Quebrada. És un petit poble custodiat pel "Cerro de los 7 colores",muntanyes de tots colors que podríem estar observant durant hores! De bon matí, però, autobusos carregats de turistes hi fan parada per deixar allà tota la seva plata. Per això vam decidir anar d'excursió a les "Salinas Grandes", passant per sinuoses carreteres, pujant fins a 4170 metres i baixant al Salar, una gran extensió de sal que sembla talment un altre planeta!

Agafem motxilles i bus per pujar fins a Tilcara, un bonic poble i, sobretot, un bon hostel. La nostra estada va ser més social que cultural, ens vam ajuntar amb 2 argentins, 2 basques i 2 franceses per compartir experiéncies, conéixer les diferents realitats...i sobretot riure molt! Els argentins són "relocos"! Cal dir que també vam visitar una fortalesa pre-incàica, el Pukara, per conèixer com era la vida en aquell territori abans de les colonitzacions.

Amb molt bon record, marxem de Tilcara cap a Humahuaca, el poble més important de la zona. aquí hem establert el camp base per poder-nos moure sense la gran motxilla pels racons de la zona. Una jornada difícil d'oblidar va ser quan vam visitar una comunitat aborigen, Hornaditas, on vam estar hores xerrant amb el Narciso, "cap" de la comunitat, un home de gran saviesa innata. Vam conèixer l'entorn, el seu modus vivendi, com s'organitzen i treballen conjuntament seguint els seus coneixements indígenes. Per primer cop en el viatge ens hem pogut submergir a la vida d'un poble originari i la seva gent. És d'aquells moments en que t'adones del poc que gaudim de la vida realment...

L'endemà vam fer una escapadeta de dos dies fins Iruya, un poblet perdut a la Quebrada. Tres hores per camí de terra, admirant grans paisatges i passant per petits camins vora penyasegats! Allà ens vam agrupar amb 4 francesos, 4 catalans i 3 argentins, per compartir un asado i una bonica excursió a un poble veí al qual només s'hi arriba a peu, San Isidro.

Avui hem tornat al camp base, compartint el trajecte de retorn amb una parella italiana molt maca que ens ha acollit al seu cotxe. Ara toca descansar i preparar el trajecte de demà, que ens ha de portar cap a Bolivia...Anem obrint horitzons!

Fotos:

1. Artesania andina

2. El camí a Iruya

3. Hornaditas

4. El Cerro de los 7 colores

5. El Salar

Acudit:

A que no sabeu per que diuen que l'argentí és com un sastre?

"Por que, viste..." (entre cada dues paraules que diuen, una és aquesta!)

je je.

Salut

Salta i les Valls Calchaquíes

Trenta-vuit hores d'autobús ens allunyen de les platges i paisatges brasilers per tornar a l'Argentina i travessar-la d'est a oest per plantar-nos a Salta. Pel camí hem deixat els companys de viatge; les noies d'Olot primer, d'en Litus ens vam acomiadar a la terminal de Floripa, i també en Rober i la Mari, que després de dues setmanes i mitja ens deiem adéu a Puerto Iguazú, un comiat ràpid però segurs de tornar-nos a trobar.

Així que de nou solets i amb ganes de descobrir l'altra banda d'aquest gran país. Però com si per la vila ens moguéssim, de camí a Salta vam retrovar-nos les olotines, i amb elles vam estar els seguents quatre dies.

Un cop instal-lats a l'hostel de Salta i veient que les excursions organitzades a les muntanyes sortien molt cares, vam decidir llogar un cotxe; i l'endemà ja sortiem tots quatre cap a les altures andines i els poblets perduts enmig del nores. Vam voltar tres dies, vam fer 900 Km. per camins de cabra, vam ascendir fins als 4.200 mts. (en cotxe!) i vam contemplar els paisatges més increibles que recordem fins al moment, la immensitat i nosaltres. Ens acompanyaven també els "cardones" (grans cactus), llamas (animal autòcton), núvols de mil formes i muntanyes de molts colors; semblaven paisatges d'antigues pel-lícules de l'oest.

Vam passar per pobles idíl-lics, com Cachi, un poblet blanc enmig del marró de la terra i vam observar també la Quebrada de Cafayate, amb les seves formacions rocoses. També vam dormir en un càmping, en una cabaneta, per poder el dia seguent resseguir la carretera de terra que puja al costat del "Tren de las Nubes", arribant a San Antonio de los Cobres, un altre oasi enmig de tota aquella meravella hostil. Per acabar, i pujant una mica més, vam arribar al viaducte de la Polvorilla, una obra d'enginyeria a 4.200 mts. d'altura, un tros de ferro tocant els núvols.

Després de totes aquestes emocions tornàvem cansats i enpolsinats cap a Salta de nou. Allà ens tornàvem a acomiadar de l'Anna i la Laia, seguien el seu camí. Nosaltres vam decidir reposar tot el cap de setmana, reposar el cos pel cansament i el cap per assimilar tantes meravelles.

Per cert, el nostre descans va servir també per adquirir per fi un kit per prendre mate, només ens falta l'accent per perdre'ns entre els argentins...

Fotos:

1. muntanyes multicolors a les valls calchaquíes

2. dalt del viaducte de la polvorilla, per on passa el "tren de las nubes"

3. viaducte de lluny

4. formació rocosa, el "Sapo" a la Quebrada de Cafayate

5. paisatge infinit a les valls Calchaquíes

Acudit: S'obre el teló i es veu un kinki perdut com entra sense problemes al cèltic. Es baixa el teló. Es torna a pujar el teló i el kinki està fora del cèltic cagant-se en el segurata i renegant!!

S'abaixa el teló.

Com es diu el cantant?

Man echao!!!!! (Manu Chao?)jejejejejeje.

Apali!!! Salut

BRASIL!! lalara lara lara la!!

Després de 15 hores de viatge en bus, i amb moltes ganes de sol i platgeta, vam arribar a Florianópolis!És una illa al sud de Brasil, que queda conectada per un pont amb el continent, i que no sembla tan pobra com diuen que és la resta del país. Aquí a l'estiu s'omple d'argentins i surfistes, ja que això és el paradís de les grans onades, així que està bastant pensat pel turisme.

Tal i com vam arribar vam decidir allunyar-nos de la ciutat i descobrir platges verges, així que després de deixar-nos enganyar per un "guia" vam acabar en un apartament per nosaltres solets (amb els valencians, dos noies d'Olot i el Litus!) a Barra do lagoa, un poblet mariner amb una platja kilomètrica.Un bonic lloc, però que només vam poder veure amb núvols i pluja...també és mala sort!

Sense desanimar-nos, al cap de 3 dies vam desplaçar-nos cap al sud, on hem estat també uns dies, però veient una mica el sol i posant-nos un poc morenets, per fi!Hem pogut fer excursions per descobrir diferents platges i racons, i tot i que l'aigua està congelada, el Jordi s'ha banyat a totes!Volíem provar de fer surf, perquè ens van comentar que es poden veure dofins i tortugues, però al final el temps no ens ha acompayat. De moment hem trobat molts pingüins i peix globus, però més morts que vius!És que ara és època de migració i ens van explicar que molts pingüins es cansen, la corent els arrossega i quan arriben a la platja ja no ho resisteixen...Pobres!Al principi impressiona, però és llei de vida, no? Sort que no és a totes les platges!

I bé, aquest cap de setmana acabarem de descobrir l'illa, a veure si tenim 2 dies de sol de relax a la platja...que no fer res també estressa!jeje!I després tornem cap Argentina, si sobrevivim a les més de 24 hores de viatge que ens esperen!

Fotos:

1.Platja Pantao do Sul

2.Platja barra do Lagoa

3.Cachoeira da Solidao (Gorg aprop del mar)

4.Salt a les dunes de Joaquina

5. Esport rei a les platges de l'illa

Fins al proper noticiari!

Petons i abraçades!

PS: Acudit:Sabeu per què mengen tan els peruans?Perquè mengen com una "Lima"!!!!jeje

Misiones

Hola a tots i totes!

Ja tornem a estar aqui per explicar-vos una impressionant part del nostre viatge: San Ignacio i les Cataratas d'Iguazu!

El cap de setmana passat (25 i 26 d'octubre) vam estar a San Ignacio, un poblet precios on hi ha les ruines jesuitiques mes ben conservades. Nosaltres pensavem que trobariem poca cosa, quatre pedres, i la veritat es que allo es impressionant, i pots observar i entendre com vivien i s'organitzaven els guaranis. A mes, vam compartir els dies amb gent molt maca, de navarra, valencia i belgica, i a l'hostel ens van tractar com si allo fos casa nostra!Vam fer una excursio tots junts de 6 hores per la selva, disfrutant d'un paisatge espectacular...i d'uns mosquits acrivilladors!

Ens va fer pena i tot marxar d'alla de tan be que estavem!Pero dilluns vam decidir moure'ns i arribar, per fi, a Puerto iguazu, a veure les cascades, juntament amb els valencians. Buf, no hi ha paraules per explicar-vos el que hem vist i sentit aquests dos dies!

El dimarts 28 vam aprofitar que va sortir el sol per visitar la part argentina de la catarates, i tothom devia pensar igual, perque estava ple de gent!Ja se sap, es un lloc mundialment conegut, pero al principi xoca haver de compartir aquella meravella amb tanta gent!Pero gracies al temps boig que es viu aqui, a la tarda va fer una tempesta i ens vam quedar gairebe sols!ESPECTACULAR!I l'endema vam decidir anar a visitar la part brasilera per acabar de quedar-nos bocabadats. Alla si que vam patir un diluvi universal, pero com que anavem un grupet de gent que ens vam trobar a l'hostel, vam decidir entrar al parc i viure les catarates sota la pluja. Sort que ho vam fer, perque vam poder estar observant la panoramica de totes les catarates que baixaven amb mes "forsa" que mai, per la pluja. Tothom diu que aquesta banda es menys impressionant, pero tots nosaltres vam quedar encantats mirant aquella quantitat d'aigua!

Us posem alguna foto, pero aixo si que si no ho veus...no t'ho creus!

Foto 1: Catarates a la banda de Brasil

Foto 2 i 3: Catarates argentines

Foto 4 : excursio a la selva amb camio (unimog)
Foto 5: Ruines jesuitiques San Ignacio Mini

Dema ja abandonem Iguazu i anem cap a Brasiiiiil, a Florianopolis! A veure que trobem alla, esperem que canvii el temps i el solet ens deixi gaudir de les seves platges paradisiaques...

Doncs res, que estem molt be i molt contents d'haver pogut coneixer aquesta part d'Argentina!

Fins a la propera!

Petons i records per tots!

*No hi ha accents, ho sentim.

Continuem pel nordest argentí!

Eiii!! Després d'uns quants dies sense poder escriure, aquí tornem a estar, per informar-vos una mica del que hem anat fent fins avui!

A Corrientes vam estar el cap de setmana passat (18 i 19 octubre). És una ciutat semblant a la de Rosario però més petita, amb el seu centre comercial i la costanera del riu Paraná, on vam fer vida ja que vam trobar just que aquell cap de setmana n'inauguraven el darrer tram. La veritat és que al vespre tot el passeig s'omplia de gent, era impressionant!Però durant el dia semblava que tothom s'amagués, el centre era fantasma.

El dilluns vam agafar un micro fins a Mercedes per passar-hi la nit i marxar l'endemà cap a Colònia Pellegrini, per visitar un parell de dies els Esteros del Iberá. A Mercedes vam instal·lar-nos a un hostel on la Graciela, la mestressa, ens va vendre el passatge cap al Parc. Diguem que ens va vendre una mica la moto, perquè tot era força car, però el resultat ha estat bo!

Dimarts, dimecres i dijous vam estar a Colònia Pellegrini, un poblet aïllat just al costat de la Reserva. La nostra estada la vam compartir amb una parella d'israelians i tot i que el seu anglès i el nostre era xungo, ens vam poder entendre força i explicar-nos les respectives cultures!Fins i tot ens van convidar a la seva boda jueva!

Els trajectes per anar i marxar d'allà van ser tota una aventura, perquè allò no era un bus i la carretera, un camí de cabres!Però va valer la pena, i tot i que només vam fer una excursió per una de les 63 llacunes de la Reserva, vam poder veure animals típics i que nosaltres no havíem vist mai tan aprop!

La tornada cap a Mercedes va ser peculiar, perquè el "bus" de la Colònia sortia a les 03:30 del matí i després vam estar tot el dia esperant autobusos varis per poder arribar a Posadas, on volíem passar el cap de setmana. Allà hi vam arribar ahir nit (dia 23), però per circumstàncies vàries (ciutat lletja, hotel problemàtic...) hem decidit marxar i anar a San Ignacio. És un poblet petit a la Província de Misiones, una mica més avall d'Iguazú. Aquí estarem el cap de setmana, visitarem les ruïnes jesuítiques, farem alguna excursioneta (si la calor ho permet!) perquè aquí ja comença la selva i...disfrutarem del preciós hostel que estem, amb piscina i tot!!!

De moment això és tot, dilluns ens dirigirem cap Iguazú!Ja rebreu més notícies nostres!

Fotos:

1. Chacaré típic d'allà. Una cucada.

2. carrer de la Colònia Pellegrini

3. Posta de sol, riu Paraná, al seu pas per Corrientes

4. En llanxa per la reserva

Petons i abraçades per tots i totes!!!

Acudit: Això és un home que entra a un bar d'Asados i...surt amb l'esquena fuetejada!!!!

(aquest és nostre,eh!jeje)

Salut

Etapa 2: seguim amunt!!!

Hola a tots i totes!!

Després de 3 dies descobrint la ciutat de Rosario (per cert, hi ha noies maques i lletges, com a tot arreu!!), caminant pels seus carrers comercials, parcs i platges fluvials, i endintsant-nos a la vida cultural rosarina (vam assistir a un documental-debat dins els actes del contrafestejo del 12 d'octubre i un concert d'orquestra de música de tango); ara mateix toca canviar de lloc.

Avui divendres dia 17 marxem cap a Corrientes, on volem passar-hi el cap de setmana, per després marxar d'excursió a una Reserva natural anomenada Esteros del Iberá, una mica perduda pel centre de la provincia de Corrientes. Les convinacions de busos és complicada i poc freqüent, però ens ve de gust fugir uns dies de les ciutats i veure la natura més salvatge!!

Avui no posem imatges de Rosario perque estem apunt de marxar per agafar el bus, haureu d'esperar al següent lliurament!!

Petons i abraçades!!

Acudit peruà: qué dise una cereza delante de un espejo? Resposta: Seré esa?

jejejejejejejj.

Salut

Ja estan aquí una petita mostra de fotos:

1.Dinant panxitos a la costanera de Rosario

2.Monument del Che a Rosario

3.Monument a la Bandera Argentina a Rosario

COMENCEM LA RUTA

Hola família!!

Avui dimarts dia 14 d'octubre iniciem la ruta que ens ha de portar per tot el país i potser part d'algun altre. El nostre primer destí serà Rosario, a 4 hores de Buenos Aires en bus cap al nord i direcció a Iguazú, aquest trajecte és insignificant si ho compares amb les 18h. que tindriem si anèssim al nord del país; però bé, ja ens hem posat el xip de la calma i esperem suportar-ho bé!!!

Una abraçada a tothom i fins aviat.

Salut

Foto: al subte (metro) de Buenos Aires

Dies de reivindicacions!

Buenos Aires té com a fet quotidià les protestes i marxes al carrer per reivindicar drets i injustícies que van succeïr i estan succeïnt a tota Indoamèrica. Nosaltres també ens hi hem afegit a algunes, ja que a totes seria de bojos, n'hi ha a totes les places i avingudes importants. Per començar i com a més coneguda, vam estar el dijous a la Plaza de Mayo amb "Las Madres", vam veure la volta que fan a la Plaça i el parlament que sempre fan al final; també vam poder veure la divisió que hi ha dins el grup de "Las Madres" entre les que es fan anomenar línia fundadora, més properes al govern, i la resta que són més reivindicatives i són les que administren la Universitat Popular. Alhora, a la plaça, hi havia una concentració a favor de l'alliberament de sis presos paraguaians, i els mateixos manifestants reivindicaven justícia pels assassinats que es duen a terme a Colòmbia de caps sindicals i persones que lluiten per un acord humanitari amb les farc.

El mateix dijous vam assistir a una xerrada en homenatge al Che i solidaritat amb Cuba, l'organitzava un col·lectiu d'estudiants que s'anomenava Frente Estudiantil Guevarista. Aquí les universitats i els moviments estudiantils no tenen res a veure amb el de Catalunya, quan entres a la universitat tot són pancartes, cartells, persones repartin informació...L'espai no és el que importa, el que és important és tot el que arriben a debatir en una aula!

Ahir divendres vam voler veure també un acte estudiantil, aquest cop a la UPMPM (Universitat de les Madres) on es tractava el tema del 12 d'octubre i la seva festivitat. Aquí Argentina celebren el Dia de la Raza, i la veritat és que no podíem comprendre què era realment el que festejaven i per què!Allà vam poder entendre que existeix un moviment en contra la celebració de l'ocupació d'Amèrica Llatina per part dels espanyols i el posterior genocidi de les tribus originals, que encara avui en dia són maltractades pels governs . Van acabar l'acte amb danses i cançons tradicionals de diferents poblats originaris, ballant i menjant empanada!

La veritat és que aquí es lluita per moltes i diverses causes, però poder conèixer una mica cada una d'elles (encara que de vegades costa situar tota la història i els seus esdeveniments!) fa que ens apropem més a aquesta cultura tan maltractada i alhora combativa.

I aquest cap de setmana...més!A veure què ens trobem amb el 12 d'octubre (res a celebrar!). Ara, que vigilin els argentins, que la colònia catalana a Buenos Aires està creixent cada dia més!!!

Saluuuut!

Ja som allà, ja hem arribat!

Che!Ja estem a Buenos Aires!

Estem moooolt bé, el viatge va ser tranquil i aquí l'Ignasi ens ha acollit com si fóssim a casa!

Després de dos dies de jet lag no us podem avançar grans esdeveniments, però aquí teniu unes fotos de la visita que hem fet avui a Caminito i al centre ciutat. A vegades no sembla que estiguem tan lluny de la nostra terra, aquí hi ha una barreja de tot el que hem anat veient a diferents llocs i països. Buenos Aires és una ciutat enormíssiiiiima, força deteriorada però amb un encant especial, que encara volem descobrir molt més!!

Esperem anar actualitzant la informació, però d'aquí una setmaneta començarem a fer ruta, així que la cosa potser serà més complicada...però no patiu, ens mantenim en contacte!!!

chao!

Salut

Viatge a Argentina

Hola a tots i a totes!
Dilluns dia 6 d'octubre iniciem aquest viatge que ens portarà cap a Amèrica del Sud, més concretament a Argentina. Hem creat aquest bloc per intentar explicar-vos totes les aventures que esperem viure en aquest gran país. Sabem que per a molts de vosaltres estem fent unes vacances llargues, però per a nosaltres serà un somni realitzat i una experiència que segurament no oblidarem mai. Així doncs desitgem que us agradi... i no espereu una gran dissertació, només escriurem el que sentirem!
A reveure i fins aviat. Salut!