BOLIVIA - PAÍS DESCONEGUT (El Salar d'Uyuni)

Quan vam passar la frontera direcció a Bolivia, el nostre pensament immediat va ser que quan tornéssim a l'Argentina seria com tornar a casa, ja que ja ens hi sentim molt a gust. Bolivia, aquest nou país per a nosaltres, ens rebia amb el típic poble fronterer, Villazón, un poble entre viu i mort, on el comerç i el ferrocarril són els seus punts de subsistència. Des d'allà vam agafar el tren que ens portava fins a Uyuni, un altre poble que viu bàsicament d'una cosa, el turisme. La gent passa per allà per visitar el gran Salar d'Uyuni i tot el que l'envolta.

Nosaltres, com a bons turistes que som no vam ser menys i vam viure un tour de quatre dies i mig que no oblidarem mai.

La tripulació estava formada per en Martín, un pibe de Buenos Aires; en Francisco, un jove actor portugués; la Sabine, una franco-grega preparada per a tot i nosaltres dos. Més endavant s'hi afegí la Misty, una noia d'Alaska que era la serenitat en persona.

Dia primer: l'Oscar és el nostre xofer, pugem tots al 4x4 que ens ha de portar al salar més gran del món. Passem a recollir la Marisol, la qe serà la nostra cuinera. Primera parada, cementiri de trens, un seguit de trens rovellats i antics en una gran esplanada, han convertit un abocador de ferralla en un punt d'interès turístic. Seguidament ens movem en direcció al salar, abans d'entrar-hi ja es veu la seva immensitat, tot comença a ser blanc al nostre voltant. Ja estem en ple salar, realment és molt gran, no s'alvira el final a l'horitzó. Passem per l'hotel de sal per dinar, es tracta d'un hotel fet de sal que es troba al mig del Salar, és curiós, fregant el friquisme. Després de dinar anem cap a uns dels extrems del salar per fer-hi nit, però a mig camí el 4x4 fa coses rares i el xofer prefereix tornar al l'hotel de sal per esperar a un altre vehicle. El vespre ens atrapa, veiem la posta de sol allà, som uns privilegiats. Quan ja pensàvem que dormiriem allà va venir un altre cotxe. Ens van dur a l'hostal que tocava, però ens van deixar allà sense xofer ni cotxe.

Dia segon: ens llevem a les 5 del matí per veure sortir el sol desde l'horitzó salat, desprès el pla era fer una excursió per pujar al volcà, un cop esmorzats decidim fer la sortida pel nostre compte. Ens preparem i ascendim fins a un mirador de doble vista, per una banda l'imponent volcà i per l'altra l'immens salar, indescriptible. Al migdia tornem a casa i per sort ja tenim nou cotxe i xofer, en Raúl. Ens dirigim a l'illa d'Incawasi, una illa al mig del salar formada de roques volcàniques, i d'allà cap a San Juan, on dormim en un hotel fet de sal, molt cómode!

Dia tercer: avui no ens llevem d'hora, esmorzem i cap a veure el volcà Ollagüe, que encara té una xemeneia per on treu fum. Dinem davant d'una gran llacuna "la celeste", un escenari perfecte per fer-ho. Tot seguit, i endintsant-nos al desert de Siloli, visitem "El arbol de piedra", una formació rocosa que el vent a escolpit en forma d'arbre. Després d'això ja arribem a la "Laguna Colorada", que com el seu nom indica, és vermella degut a unes algues i uns minerals. Allà dormirem acompanyats de flamencs i molt de vent, estem a 4300 mts d'alçada.

Dia quart: avui ens tornem a llevar d'hora, són les 4 del matí i anem a gaudir dels "Geisers", ja que és quan es veuen millor, algo increïble. I d'allà a la recomensa final dels dies en tour, ens banyem en unes aigües termals, imagineu: quarts de sis del matí, el sol sortint a l'horitzó, fred, vapor sortint de l'aigua calenta, nosaltres solets...idíl.lic! Després d'això l'esmorzar. Ens quedava per endavant el camí de tornada a Uyuni, el xofer ens va proposar de fer un camí alternatiu per veure més meravelles, vam acceptar. Un cop de pedra inoportú als baixos del cotxe fa que ens quedem aturats enmig d'un paratge. En Raúl decideix de caminar fins al poble més proper per demanar ajuda, l'espera es fa llarga, nou hores desprès apareix amb un altre cotxe. Van ser moments de riures, de tensió i d'aborriment. Ho vam superar! Aquella nit vam dormir en un poble proper. L'endemà arribavem a Uyuni cansats però contents per tot en general. Tota l'excursió ha valgut molt la pena ja que hem vist els millors paisatges que recordem fins al moment. No hi ha paraules per explicar tot el que ens han fet sentir aquests paratges.

(Dates. del 27 de novembre a l'1 de desembre)

Ara seguim amunt, ens espera Potosí!

Salut

Fotos
1. Aigues termals amb el sol eixint
2. Laguna Colorada
3. Laguna Verda
4. Defecant al Salar d'Uyuni
5. Salar d'Uyuni

Acudit.
Cual es el pez que da leche?

El Pezon!!!!jejeje.