dimarts, 17 de març del 2009

BUENOS AIRES PER ACABAR
















Sembla mentida com han passat de ràpid tots aquests dies de viatge, per a nosaltres és com si ahir mateix sortíssim de casa per començar una aventura que no oblidarem mai i ara ja estem al final. I què millor per acabar que retornant a la gran ciutat de Buenos Aires, en la nostra primera estada a la metròpoli vam poder practicar un turisme diferent al que marquen les guies, ja ho explicàvem als primers articles del bloc, per tant ara tocava veure coses que són de visita obligada si o si!

Vam començar visitant el barri de Recoleta amb la corresponent passejada entre les làpides d'il.lustres morts del seu famós cementiri, també vam gaudir dels immensos parcs que envolten el barri i ens vam quedar sense paraules amb la "Biblioteca Nacional". Un altre dels dies vam anar d'excursió fins a Tigre, poble des d'on es pot visitar el Delta de Tigre, que vindria a ser la desembocadura del riu Paraná després de bifurcar-se en molts altres rius menors. Alló seria com la Venècia argentina, la gent es mou en barques pels molts canals que van zigzaguejant entre cases amb jardins mig submergits per les pujades de nivell. És un hàbitat ideal pels mosquits, feia temps que no en patíem les seves picades. El paisatge és idíl.lic pensant que ens trobàvem tan aprop de Buenos Aires i un respir de l'atrafegat dia a dia de la ciutat pels visitants. Tot i que ja l'havíem vist, vam revisitar el centre, amb les seves grans avingudes, Plaza de Mayo, Plaza del Congreso...i també perquè teníem pendent menjar les que ens havien dit que eren les millors empanades de tota l'Argentina, vam dinar a la cafeteria de la seu de la Universitat de las Madres de la Plaza de Mayo, i certament estaven molt bones, recomanables!!

Un altre barri que ens havíem deixat per visitar (de dia, perquè de nit ja l'haviem gaudit) va ser San Telmo. Ens va tocar un dia plujós dels forts, tot i això no ens vam arronsar i vam anar fins al mercat de San Telmo, un lloc molt curiós on podies trobar articles realment extranys i sorprenents. També vam visitar un amic que treballa en una llibreria amb llibres de segona mà, un petit espai ple de lletres antigues i noves, amb olor d'armari de l'àvia i que ens va recordar a un escenari d'un dels llibres de Ruiz-Zafón.

I finalment Palermo, el barri convertit pels "caretas" (en argot de Buenos Aires "pijo") en un lloc "fashion" i de moda per a artistes i nous dissenyadors de roba que han omplert els seus carrers de restaurants cars i botigues amb articles a la última. En aquest barri vam estar dormint els nostres últims dies a l'Argentina. Vam estar de sort d'estar en una casa on tota aquesta modernitat de la que parlàvem encara no havia pogut penetrar, però ni tan sols la modernitat de la que gaudim tots a les nostres cases. La nostra amiga Laura viu amb dos músics de folklore argentí i dos mims (professionals tots de dalt a baix!), i estan vivint com en un tall dins l'espai-temps on són persones felices del que fan i de la vida que porten. Realment nosaltres ens ho vam passar de conya, música tot el dia, ja fos en vinil o en directe, actuacions dels dos mims que preparaven un espectacle, aquella casa tenia vida de debò!!

En definitiva, que vam quedar tan a gust aquells últims dies passejant com si fòssim a casa per una ciutat tan gran, que ens han quedat ganes de repetir, de poder experimentar el que seria viure en una ciutat com Buenos Aires durant un cert temps, treballant, estudiant, cantant, ballant...

Salut!

Fotos:
1. Plaça Moreno a La Plata
2. Cementiri de Recoleta
3. Delta de Tigre
4. Floralis Generica a la Plaça de les Nacions Unides de Buenos Aires
5. Mercado de las Pulgas al barri de Palermo (BsAs)
Acudit: això és un home que entra en un bar de "pinxos" i...ah! ah! ui! aix! oh! ah!
jejeje, Un clàssic per l'últim article del viatge!!

dijous, 12 de març del 2009

De la fi del món a la fi del fred
















I després de fer una mica d'excursionistes pels fantàstics paisatges patagònics xilens anem a l'anomenada "Fi del Món", Ushuaia. La ciutat més austral del món, o sigui, més al sud. També la ciutat des d'on surten totes les expedicions a l'Antàrtida i motiu de la venda indiscriminada de figuretes i altres tipus d'estris en forma de pingüí, pobre animal!


Dins l'illa de la Tierra del Fuego, mig xilena mig argentina (un maldecap d'aduanes i fronteres per arribar-hi i sortir-ne); aquesta ciutat ens l'imaginàvem més deixada, més semblant al que haviem vist a Puerto Natales (Xile), però no, ens va semblar prou acollidora i interessant tot i que es troba on es troba: entre el Canal de Beagle i una serralada de muntanyes bastant escarpades anomenades Martial. I allà, enmig del no res, també ens vam trobar amb el Parc Natural de la Tierra del Fuego, un dels parcs més petits que hem visitat (i més car també!), però amb meravelles com boscos grandiosos, llacs (com ja és tradició a la Patagònia), i espècies animals com aus, guineus o marmotes. Ens va semblar extraordinari pel lloc on està situat i per la seva tranquilitat, tot el que conté ja ho tenim força vist al llarg del viatge.


La nostra estada va ser prou plàcida, vam poder fer dues excursions, al Glaciar Martial, i al Parc Natural de la Tierra del Fuego. La dues van ser de caire senzill, caminant tranquilament i sense cap tipus de pressa, gaudint de les vistes del nostre últim destí en direcció sud.


Tot seguit, i amb ganes de sol i de renovar energies, vam fer carretera i manta cap a Puerto Madryn, ja en teníem prou d'un temps tan inestable i volíem el sol de l'estiu de l'hemisferi sud.
Unes quantes hores de bus ens separaven del desitjat solet, però ja això no ens afectava, el nostre darrere s'ha acostumat a viatjar hores i hores, i ja no es queixa. (Com ens va dir un amic argentí: "cada vez que vajas de un viaje tan largo te tienes que pintar de nuevo la raya del culo!")


Un cop allà vam haver de modificar les nostres motxilles tal i com fas amb els armaris quan canviem d'estació, la roba d'hivern al fons i les samarretes i les bermudes apunt per la caloreta.
El primer que vam fer a Puerto Madryn va ser menjar marisc, boníssim!! I segon, visitar la Península Valdés, una reserva faunística única al món i el famós lloc on les balenes franques australs vènen cada any a aparellar-se (d'octubre a desembre). Allà vam decidir fer el nostre últim tour organitzat, no n'hem fet gaires però ja se sap com són aquests tours: "tenen cinc minuts per fer fotos, no vagin per aquí, no vagin per allà, falta tal i qual...". Bé, un rotllo, però era la única cosa que podíem fer! Tot i fer tour vam veure animals que no havíem vist mai en llibertat, lleons marins, elefants marins i pingüins magallànics. A més a més, és época en la qual les orques vènen a caçar lleons marins a les platges (típica imatge de documental on es veu l'orca sortir fins a la sorra i endur-se una cria de lleó marí!), imatge que gràcies al nostre estimat tour no vam poder gaudir tot i que aquell dia van aparèixer els temuts caçadors de lleons.

Bé, treient importància a aquest fet, la visita va ser prou vàlida, ara hem de tornar quan es vegin les balenes aparellant-se, un altre any!


I finalment, i com que no havíem tingut prou sol aquells dies, vam decidir d'anar a un dels paradisos estivals dels argentins, Las Grutas. Es tracta d'un poble bastant lleig, però que posseeix unes platges de posar i treure molt increïbles i que ens van deixar bastant xocats (la naturalesa ens ha xocat bastant en aquest viatge!) Resulta que aquí les marees són força bestials i fan baixar i pujar les aigües uns 600 metres cada sis hores aprox. El poble queda dalt d'un petit penyasegat i l'aigua fa la seva, els estiuejants que van allà estan condicionats per ella; quan la marea és baixa és l'hora d'agafar tots els trastos (cadires, taules, pilotes, mates, tendes, parasols, nens,...) i com més aprop es col.loquin de l'aigua millor, encara que el terra estigui fangós, ja s'assecarà!! A més a més, amb la marea baixa no només queden al descobert sorres sinó que també hi ha formacions rocoses, doncs allà hi han fet forats tipus piscina, de diferents formes, i quan baixa l'aigua queden plenes i ja tenen una altra diversió: piscines d'aigua salada per als més petits!! Allà va ser on més vam descansar fent dies de platgeta i sol potent, un plaer.


I ara només queda Buenos Aires, els últims dies del viatge els passarem allà, esperem que siguin prou distesos per no pensar només en la tornada.


Salut!
Fotos:
1. Ushuaia desde l'aire.
2. Parc Natural de La Tierra del Fuego.
3. Pingüins magallànics a Pen. Valdés.
4. Elefants marins a Pen. Valdés.
5. Las Grutas.
Acudit: Mare, mare! Avui al sortir de l'escola un senyor m'ha dit que em donava aquest rellotge si li feia una mamada!!!
jejeje.