LA GRAN VALL DE QOSQO

Si Tupac Amaru aixequés el cap segurament no estaria molt content amb el que els seus successors han fet amb la ciutat del Cusco i el seu "Valle Sagrado", però com a tota ciutat moderna, Cusco ha hagut d'adaptar-se, i desde l'època colonial que ja practica la barreja de cultures i creences. Aquest fet fa que en resulti una metròpoli encantadora, combinant els murs inques amb les edificacions colonials, un centre històric increïble, acollidor i preciós. A més a més, la ciutat està farcida de museus i centres d'artesania i folklore molt interessants. Val a dir també que són abundants els negocis turístics, un fet inevitable al "melic del món", on tenen una de les meravelles d'aquest planeta.

Parlant de meravelles, els nostres primers dies al Cusco van servir per fer el turista i visitar el gran "Valle Sagrado" i l'impressionant Machupicchu. Dins la vall es reuneixen un seguit de restes arqueològiques del temps dels inques, que són dignes de visitar. Nosaltres vam decidir ser pràctics i vam muntar-nos un tour a mida, agafant els busos de línia, caminant i també fent ús del tren més car del món (és un monopoli!!). Vam estar 3 dies visitant la Vall, passant per Chinchero - un poble ancorat al passat- i Moray - un laboratori experimental d'agricultura en alçada, amb forma esfèrica, assimilant-se a una nau espacial de ciència ficció! Després ens vam dirigir a Ollaytantambo, on una llegenda explica la història d'amor entre un membre de la reialesa Inca i un plebeu (amb final feliç!); es tractava d'un centre social, agrícola i militar. El tercer dels 3 dies va ser el moment d'ascendir al gran Machupicchu, encara el sol no treia el nas que ja pujàvem cap a la gran ciutat perduda dels Inques. Només arribar dalt ja vam poder contemplar la seva grandesa i, tal i com ens van recomanar, ens vam dirigir a la falda del Huaynapicchu per poder pujar-hi i així contemplar la ciutat des dels núvols. Més tard visitàrem tots els racons possibles per visitar d'aquella meravella, no hi ha aturador a l'hora de fer fotografies, cada pedra, cada temple, cada paisatge...

Al nostre retorn al Cusco ens esperaven grans sorpreses. Primer de tot ens sentim com a casa amb una amiga que hem conegut i ens ha acollit a casa seva, la Marcela és amiga de la Txell i l'Uri, i amb ella ja hem passat uns quants dies. Per sort nostra vam poder tornar a introduïr-nos entre la població nativa d'aquestes terres, juntament amb l'associació on treballa la Marce (Kallpa) vam anar a ajudar a repartir "panetones" a les comunitats on treballen durant tot l'any. Vam estar amb nens i grans, i vam poder comprovar la seva felicitat al rebre una "simple" xocolatada, veient també la cara més crua de les seves vides, però en resum, el resultat va ser molt positiu. També vam aprofitar per acabar de conèixer tota la vall visitant més ruïnes inques, entre elles Pisaq, Tambomachay, Q'uenko, Puka Pukara i Sacsayhuamán, les mostres més grans d'arquitectura Inca que encara es conserven ben aprop de la ciutat.

A Cusco també hem pogut gaudir del Nadal, durant tot el dia 24 fan una gran fira a la Plaça d'Armas, "Santuranticuy" que en Quechua significa fira de Sants, on venen tot tipus d'artesanies i figures per guarnir els pessebres, seria una Santa Llúcia a la cusquenya. La nit de Nadal és tradició tirar petards, com si d'un Sant Joan es tractés!

I ara, després de molt meditar i comparar els pros i els contres, hem decidit rebre l'any nou en aquesta mateixa ciutat, amb amics que hem anat coneixent i amb l'esperança que la gran energia que desprenen els Inques ens faci començar l'any amb força per continuar disfrutant el nostre viatge.

Fotos:

1. Xocolatada amb Associació Kallpa

2. Machupicchu des del Huaynapicchu

3. Moray

4. Ruïnes de Sacsayhuamán

5. Cusco - Santurantikuy

Acudit:

Anunci en un diari:

Ejaculador precoç busca dona per...

Bé, ja no cal!

jejeje

Salut!

BOLIVIA - País desconegut II

Des que vam abandonar Uyuni per continuar el nostre viatge que no hem tornat a veure extensions planes de terra. Bolivia és un país vertical!Els pobles i les ciutats estan situats entre grans muntanyes i qualsevol lloc, per més impossible que sembli, és bo per construïr-hi un habitatge.

Així és també Potosí, la següent parada en la nostra ruta, una ciutat plena d'encant, places, esglésies, mercats...i el gran "Sumaj Orkjo" (muntanya rica). Parlar de Potosí és parlar de mines, miners, fulles de coca, alcohol de 96º i dinamita. Per poder entendre aquest món profund, què millor que endinsar-nos-hi nosaltres mateixos! No es poden explicar les sensacions i els sentiments que sorgeixen dins la muntanya, caminant per petits túnels enmig la foscor, veient els miners treballant durament, experimentant una explosió dins la mina...I un cop acaba la visita, tu surts d'allà, amb una gran experiència més, però sabent que allò és real, així és la vida encara a Potosí; i el que a tu t'ha semblat tan dur és i ha estat el dia a dia de molts homes i nens durant segles.

Per intentar entendre més aquesta ciutat, i el país en general, visitem "La casa de la moneda", diuen que és el millor museu de Bolivia. Certament, ens ajuda a corroborar com la colonització va devastar tota aquesta terra. Ara amb més energia que mai anem explicant que nosaltres no som ni ens sentim espanyols...!

Després de Potosí ens esperava la gran, impressionant, única...La Paz! Els nostres ulls no donaven a l'abast per veure, des de El Alto, com arriba a ser d'immensa la ciutat. Com pot pot ser tan gran en un espai tan petit?! Carrers plens de gent, menjant a qualsevol racó, mercats de tot tipus, artesanies, furgonetes amb funció de bus de línia, mil olors i sorolls a cada pas. Pobresa, sí, a cada cantonada, però envoltada de grans edificis i luxes. Una ciutat de contrastos, a moments és estressant, a moments t'hi perdries per sempre...

Però després de 2 dies vam decidir perdre'ns fora la ciutat, a les Yungas, zona tropical de Bolivia. Després de 3 hores com sardines en un autobús recorrent la carretera paral·lela a la "Carretera de la muerte", vam arribar a Coroico. És un oasi on ens vam sentir com a casa, en una cabaneta pels 2 sols, gaudint de paisatges verdíssims, sol, pluja, piscina, rius, llargues caminades i un bon descans contemplant aquella meravella. És increïble com canvien els paisatges de Bolivia en pocs km!

I com a "colofó" de la nostra breu però intensa aventura boliviana, no ens podíem perdre el Llac Titikaka i l'Illa del Sol. Un llac immens, el més gran que havíem vist mai, i a 3800m. d'alçada! L'estada a l'Illa (una de les moltes que hi ha) ens ha ofert molta tranquil·litat, pau, escola per conèixer més l'enigmàtic món Inka veient nosaltres mateixos els llocs sagrats, descobrint racons místics, i també la misèria que passen els habitants més pobres de l'illa. Un lloc especial i únic per veure grans postes de sol, una impressionant lluna i un llac omnipresent allà on miressis!

Fotos:

1.Illa del Sol
2.La Paz

3.Ruïnes Illa del Sol

4.Mines de Potosí

5.Coroico

Acudit (extret d'un llibret d'1 bolivià comprat a La Paz) :

¿Por qué el César iba siempre con sandalias?

¡¡¡¡Porque era julio!!! jejeje

Salut!!

BOLIVIA - PAÍS DESCONEGUT (El Salar d'Uyuni)

Quan vam passar la frontera direcció a Bolivia, el nostre pensament immediat va ser que quan tornéssim a l'Argentina seria com tornar a casa, ja que ja ens hi sentim molt a gust. Bolivia, aquest nou país per a nosaltres, ens rebia amb el típic poble fronterer, Villazón, un poble entre viu i mort, on el comerç i el ferrocarril són els seus punts de subsistència. Des d'allà vam agafar el tren que ens portava fins a Uyuni, un altre poble que viu bàsicament d'una cosa, el turisme. La gent passa per allà per visitar el gran Salar d'Uyuni i tot el que l'envolta.

Nosaltres, com a bons turistes que som no vam ser menys i vam viure un tour de quatre dies i mig que no oblidarem mai.

La tripulació estava formada per en Martín, un pibe de Buenos Aires; en Francisco, un jove actor portugués; la Sabine, una franco-grega preparada per a tot i nosaltres dos. Més endavant s'hi afegí la Misty, una noia d'Alaska que era la serenitat en persona.

Dia primer: l'Oscar és el nostre xofer, pugem tots al 4x4 que ens ha de portar al salar més gran del món. Passem a recollir la Marisol, la qe serà la nostra cuinera. Primera parada, cementiri de trens, un seguit de trens rovellats i antics en una gran esplanada, han convertit un abocador de ferralla en un punt d'interès turístic. Seguidament ens movem en direcció al salar, abans d'entrar-hi ja es veu la seva immensitat, tot comença a ser blanc al nostre voltant. Ja estem en ple salar, realment és molt gran, no s'alvira el final a l'horitzó. Passem per l'hotel de sal per dinar, es tracta d'un hotel fet de sal que es troba al mig del Salar, és curiós, fregant el friquisme. Després de dinar anem cap a uns dels extrems del salar per fer-hi nit, però a mig camí el 4x4 fa coses rares i el xofer prefereix tornar al l'hotel de sal per esperar a un altre vehicle. El vespre ens atrapa, veiem la posta de sol allà, som uns privilegiats. Quan ja pensàvem que dormiriem allà va venir un altre cotxe. Ens van dur a l'hostal que tocava, però ens van deixar allà sense xofer ni cotxe.

Dia segon: ens llevem a les 5 del matí per veure sortir el sol desde l'horitzó salat, desprès el pla era fer una excursió per pujar al volcà, un cop esmorzats decidim fer la sortida pel nostre compte. Ens preparem i ascendim fins a un mirador de doble vista, per una banda l'imponent volcà i per l'altra l'immens salar, indescriptible. Al migdia tornem a casa i per sort ja tenim nou cotxe i xofer, en Raúl. Ens dirigim a l'illa d'Incawasi, una illa al mig del salar formada de roques volcàniques, i d'allà cap a San Juan, on dormim en un hotel fet de sal, molt cómode!

Dia tercer: avui no ens llevem d'hora, esmorzem i cap a veure el volcà Ollagüe, que encara té una xemeneia per on treu fum. Dinem davant d'una gran llacuna "la celeste", un escenari perfecte per fer-ho. Tot seguit, i endintsant-nos al desert de Siloli, visitem "El arbol de piedra", una formació rocosa que el vent a escolpit en forma d'arbre. Després d'això ja arribem a la "Laguna Colorada", que com el seu nom indica, és vermella degut a unes algues i uns minerals. Allà dormirem acompanyats de flamencs i molt de vent, estem a 4300 mts d'alçada.

Dia quart: avui ens tornem a llevar d'hora, són les 4 del matí i anem a gaudir dels "Geisers", ja que és quan es veuen millor, algo increïble. I d'allà a la recomensa final dels dies en tour, ens banyem en unes aigües termals, imagineu: quarts de sis del matí, el sol sortint a l'horitzó, fred, vapor sortint de l'aigua calenta, nosaltres solets...idíl.lic! Després d'això l'esmorzar. Ens quedava per endavant el camí de tornada a Uyuni, el xofer ens va proposar de fer un camí alternatiu per veure més meravelles, vam acceptar. Un cop de pedra inoportú als baixos del cotxe fa que ens quedem aturats enmig d'un paratge. En Raúl decideix de caminar fins al poble més proper per demanar ajuda, l'espera es fa llarga, nou hores desprès apareix amb un altre cotxe. Van ser moments de riures, de tensió i d'aborriment. Ho vam superar! Aquella nit vam dormir en un poble proper. L'endemà arribavem a Uyuni cansats però contents per tot en general. Tota l'excursió ha valgut molt la pena ja que hem vist els millors paisatges que recordem fins al moment. No hi ha paraules per explicar tot el que ens han fet sentir aquests paratges.

(Dates. del 27 de novembre a l'1 de desembre)

Ara seguim amunt, ens espera Potosí!

Salut

Fotos
1. Aigues termals amb el sol eixint
2. Laguna Colorada
3. Laguna Verda
4. Defecant al Salar d'Uyuni
5. Salar d'Uyuni

Acudit.
Cual es el pez que da leche?

El Pezon!!!!jejeje.