BOLIVIA - País desconegut II

Des que vam abandonar Uyuni per continuar el nostre viatge que no hem tornat a veure extensions planes de terra. Bolivia és un país vertical!Els pobles i les ciutats estan situats entre grans muntanyes i qualsevol lloc, per més impossible que sembli, és bo per construïr-hi un habitatge.

Així és també Potosí, la següent parada en la nostra ruta, una ciutat plena d'encant, places, esglésies, mercats...i el gran "Sumaj Orkjo" (muntanya rica). Parlar de Potosí és parlar de mines, miners, fulles de coca, alcohol de 96º i dinamita. Per poder entendre aquest món profund, què millor que endinsar-nos-hi nosaltres mateixos! No es poden explicar les sensacions i els sentiments que sorgeixen dins la muntanya, caminant per petits túnels enmig la foscor, veient els miners treballant durament, experimentant una explosió dins la mina...I un cop acaba la visita, tu surts d'allà, amb una gran experiència més, però sabent que allò és real, així és la vida encara a Potosí; i el que a tu t'ha semblat tan dur és i ha estat el dia a dia de molts homes i nens durant segles.

Per intentar entendre més aquesta ciutat, i el país en general, visitem "La casa de la moneda", diuen que és el millor museu de Bolivia. Certament, ens ajuda a corroborar com la colonització va devastar tota aquesta terra. Ara amb més energia que mai anem explicant que nosaltres no som ni ens sentim espanyols...!

Després de Potosí ens esperava la gran, impressionant, única...La Paz! Els nostres ulls no donaven a l'abast per veure, des de El Alto, com arriba a ser d'immensa la ciutat. Com pot pot ser tan gran en un espai tan petit?! Carrers plens de gent, menjant a qualsevol racó, mercats de tot tipus, artesanies, furgonetes amb funció de bus de línia, mil olors i sorolls a cada pas. Pobresa, sí, a cada cantonada, però envoltada de grans edificis i luxes. Una ciutat de contrastos, a moments és estressant, a moments t'hi perdries per sempre...

Però després de 2 dies vam decidir perdre'ns fora la ciutat, a les Yungas, zona tropical de Bolivia. Després de 3 hores com sardines en un autobús recorrent la carretera paral·lela a la "Carretera de la muerte", vam arribar a Coroico. És un oasi on ens vam sentir com a casa, en una cabaneta pels 2 sols, gaudint de paisatges verdíssims, sol, pluja, piscina, rius, llargues caminades i un bon descans contemplant aquella meravella. És increïble com canvien els paisatges de Bolivia en pocs km!

I com a "colofó" de la nostra breu però intensa aventura boliviana, no ens podíem perdre el Llac Titikaka i l'Illa del Sol. Un llac immens, el més gran que havíem vist mai, i a 3800m. d'alçada! L'estada a l'Illa (una de les moltes que hi ha) ens ha ofert molta tranquil·litat, pau, escola per conèixer més l'enigmàtic món Inka veient nosaltres mateixos els llocs sagrats, descobrint racons místics, i també la misèria que passen els habitants més pobres de l'illa. Un lloc especial i únic per veure grans postes de sol, una impressionant lluna i un llac omnipresent allà on miressis!

Fotos:

1.Illa del Sol
2.La Paz

3.Ruïnes Illa del Sol

4.Mines de Potosí

5.Coroico

Acudit (extret d'un llibret d'1 bolivià comprat a La Paz) :

¿Por qué el César iba siempre con sandalias?

¡¡¡¡Porque era julio!!! jejeje

Salut!!