La Quebrada de Humahuaca

Després d'una setmana i mitja recorrent la Quebrada (del 17 al 25 de novembre) és difícil explicar tot el que hem fet, vist, conegut i sentit. Són terres meravelloses, pels seus paisatges impressionants, per la seva gent, la cultura i les tradicions tan i tan antigues.

Iniciem el recorregut a Jujuy, la capital de provincia, una ciutat plena de vida:cotxes, autobusos, venda ambulant, pobresa...i molta, molta contaminació. Aprofitem la calor per relaxar-nos a la piscina de l'hostel i també en una piscina d'aigua termal al mig de les muntanyes, a 20 km de la ciutat (Terma de Reyes).

Per endinsar-nos a la Quebrada agafem el bus fins a Purmamarca. Obrim bé les polsegoses cortines del bus per no perdre detall de les grans muntanyes que ens ofereix el trajecte, però no donem a l'abast, tot és espectacular!

Purmamarca és la gran botiga de "souvenirs-artesania" de la Quebrada. És un petit poble custodiat pel "Cerro de los 7 colores",muntanyes de tots colors que podríem estar observant durant hores! De bon matí, però, autobusos carregats de turistes hi fan parada per deixar allà tota la seva plata. Per això vam decidir anar d'excursió a les "Salinas Grandes", passant per sinuoses carreteres, pujant fins a 4170 metres i baixant al Salar, una gran extensió de sal que sembla talment un altre planeta!

Agafem motxilles i bus per pujar fins a Tilcara, un bonic poble i, sobretot, un bon hostel. La nostra estada va ser més social que cultural, ens vam ajuntar amb 2 argentins, 2 basques i 2 franceses per compartir experiéncies, conéixer les diferents realitats...i sobretot riure molt! Els argentins són "relocos"! Cal dir que també vam visitar una fortalesa pre-incàica, el Pukara, per conèixer com era la vida en aquell territori abans de les colonitzacions.

Amb molt bon record, marxem de Tilcara cap a Humahuaca, el poble més important de la zona. aquí hem establert el camp base per poder-nos moure sense la gran motxilla pels racons de la zona. Una jornada difícil d'oblidar va ser quan vam visitar una comunitat aborigen, Hornaditas, on vam estar hores xerrant amb el Narciso, "cap" de la comunitat, un home de gran saviesa innata. Vam conèixer l'entorn, el seu modus vivendi, com s'organitzen i treballen conjuntament seguint els seus coneixements indígenes. Per primer cop en el viatge ens hem pogut submergir a la vida d'un poble originari i la seva gent. És d'aquells moments en que t'adones del poc que gaudim de la vida realment...

L'endemà vam fer una escapadeta de dos dies fins Iruya, un poblet perdut a la Quebrada. Tres hores per camí de terra, admirant grans paisatges i passant per petits camins vora penyasegats! Allà ens vam agrupar amb 4 francesos, 4 catalans i 3 argentins, per compartir un asado i una bonica excursió a un poble veí al qual només s'hi arriba a peu, San Isidro.

Avui hem tornat al camp base, compartint el trajecte de retorn amb una parella italiana molt maca que ens ha acollit al seu cotxe. Ara toca descansar i preparar el trajecte de demà, que ens ha de portar cap a Bolivia...Anem obrint horitzons!

Fotos:

1. Artesania andina

2. El camí a Iruya

3. Hornaditas

4. El Cerro de los 7 colores

5. El Salar

Acudit:

A que no sabeu per que diuen que l'argentí és com un sastre?

"Por que, viste..." (entre cada dues paraules que diuen, una és aquesta!)

je je.

Salut