Salta i les Valls Calchaquíes

Trenta-vuit hores d'autobús ens allunyen de les platges i paisatges brasilers per tornar a l'Argentina i travessar-la d'est a oest per plantar-nos a Salta. Pel camí hem deixat els companys de viatge; les noies d'Olot primer, d'en Litus ens vam acomiadar a la terminal de Floripa, i també en Rober i la Mari, que després de dues setmanes i mitja ens deiem adéu a Puerto Iguazú, un comiat ràpid però segurs de tornar-nos a trobar.

Així que de nou solets i amb ganes de descobrir l'altra banda d'aquest gran país. Però com si per la vila ens moguéssim, de camí a Salta vam retrovar-nos les olotines, i amb elles vam estar els seguents quatre dies.

Un cop instal-lats a l'hostel de Salta i veient que les excursions organitzades a les muntanyes sortien molt cares, vam decidir llogar un cotxe; i l'endemà ja sortiem tots quatre cap a les altures andines i els poblets perduts enmig del nores. Vam voltar tres dies, vam fer 900 Km. per camins de cabra, vam ascendir fins als 4.200 mts. (en cotxe!) i vam contemplar els paisatges més increibles que recordem fins al moment, la immensitat i nosaltres. Ens acompanyaven també els "cardones" (grans cactus), llamas (animal autòcton), núvols de mil formes i muntanyes de molts colors; semblaven paisatges d'antigues pel-lícules de l'oest.

Vam passar per pobles idíl-lics, com Cachi, un poblet blanc enmig del marró de la terra i vam observar també la Quebrada de Cafayate, amb les seves formacions rocoses. També vam dormir en un càmping, en una cabaneta, per poder el dia seguent resseguir la carretera de terra que puja al costat del "Tren de las Nubes", arribant a San Antonio de los Cobres, un altre oasi enmig de tota aquella meravella hostil. Per acabar, i pujant una mica més, vam arribar al viaducte de la Polvorilla, una obra d'enginyeria a 4.200 mts. d'altura, un tros de ferro tocant els núvols.

Després de totes aquestes emocions tornàvem cansats i enpolsinats cap a Salta de nou. Allà ens tornàvem a acomiadar de l'Anna i la Laia, seguien el seu camí. Nosaltres vam decidir reposar tot el cap de setmana, reposar el cos pel cansament i el cap per assimilar tantes meravelles.

Per cert, el nostre descans va servir també per adquirir per fi un kit per prendre mate, només ens falta l'accent per perdre'ns entre els argentins...

Fotos:

1. muntanyes multicolors a les valls calchaquíes

2. dalt del viaducte de la polvorilla, per on passa el "tren de las nubes"

3. viaducte de lluny

4. formació rocosa, el "Sapo" a la Quebrada de Cafayate

5. paisatge infinit a les valls Calchaquíes

Acudit: S'obre el teló i es veu un kinki perdut com entra sense problemes al cèltic. Es baixa el teló. Es torna a pujar el teló i el kinki està fora del cèltic cagant-se en el segurata i renegant!!

S'abaixa el teló.

Com es diu el cantant?

Man echao!!!!! (Manu Chao?)jejejejejeje.

Apali!!! Salut