DEL BRESSOL DE LA INDEPENDÈNCIA AL SOSTRE D'AMÈRICA

Descobrim Tucumán i els seus voltants. La capital és com totes les ciutats argentines que hem anat veient (carrers peatonals, plaça principal, esglésies vàries...) però amb un diferència de pes, en aquesta ciutat es va signar el primer document d'independència respecte als invasors espanyols. Va ser aquí on es reuniren els caps d eles províncies més importants d'Argentina i alguns de Bolivia per decidir ser una nació independent. La ciutat ho recorda amb molt patriotisme i conserva la casa on es va signar el document que els portaria a la llibertat.

Des d'aquí vam anar a un poble enmig d'una vall, que podria ser perfectament del Pirineu, Tafí del Valle, un poblet molt turístic on els tucumans/es van a passar les seves vacances per fugir de la calor sufocant de la ciutat. El més interessant que vam veure, a part dels paisatges, va ser una exhibició de genets "gauchos", domant cavalls salvatges i jugant a jocs muntats als seus cavalls.

Per evitar creuar-nos amb el temut París-Dakar (on és París? i on és Dakar?) vam viatjar fins a San Juan, una altra ciutat típica d'aquest país; allà ens vam mour una mica més ja que el primer dia vam anar a un embassament on ens vam poder banyar i paliar la terrible calor. És a partir d'aquesta província i cap al sud que gaudeixen de molts llacs i embassaments com a platja, on la gent es reuneix al voltant del seus mates per banyar-se i passar l'estiu. El dia següent, i després de fer un petit tast de vins i caves de la zona, vam dirigir-nos a Valle Fértil, un poblet petit des d'on visitar el Parc d'Ischigualasto o Valle de la Luna. Aquest parc rep el nom per les tribus que abans habitaven la zona, i significa "terra sense vida". El terme "Valle de la Luna" es va donar per l'aspecte que tenen certes parts del parc, similars a la Lluna diuen. Vam visitar el Parc, ple de formacions petrees que la natura ha escolpit al pas dels temps, el vent i la pluja. Vam poder veure el "Gusano", "Esfínge", "Barco"...i altres formacions curioses. Però el que fa important aquest Parc és el fet que van descobrir-hi el dinosaure més antic de la Terra, una petita bèstia de fa milers de milions d'anys.

I amb un cop de bus ja estem a Mendoza, a la zona central dArgentina frontera amb Xile, capital de vins i bodegues, i també centre neuràlgic de l'alpinisme que porta a milers d'aficionats a aquest esport a pujar la muntanya més alta d'Amèrica, l'Aconcagua. El primer dia ens va servir per conèixer els molts parcs que té aquesta ciutat i tots els seus racons, un lloc bonic i molt similar a algunes ciutats europees (també pels seus preus!). Finalment no ens podíem perdre la oportunitat de veure d'aprop l'imponent Aconcagua, una muntanya increïble envoltada d'un Parc igual d'impressionant. Tot i que ja sabíem que era inaccessible per nosaltres, ens hagués agradat acostar-nos-hi molt més, el proper cop!

ja comença de debò la Patagònia, esperem que aquest tram sigui tan espectacular com sempre havíem imaginat...

Salut!

Fotos:

1. Joc de les cadires gaucho (Tafí del Valle)

2. Dique Ullum a San Juan

3. Campo de bochas, Ischigualasto

4 i 5. Aconcagua

Moment de reflexió a Tucuman...

Alma al Aire (Eduardo Galeano)

Según dicen algunas antiguas tradiciones, el árbol de la vida crece al revés.

El tronco y las ramas hacia abajo, las raíces hacia arriba.

La copa se hunde en la tierra, las raíces miran al cielo.

No ofrece sus frutos, sino su origen.

No esconde bajo tierra lo más entrañable, lo más vulnerable,

sinó que lo arriesga a la intempérie;

entrega sus raíces, en carne viva, a los vientos del mundo.

- Son cosas de la vida- dice el árbol de la vida.