La Patagònia, el lloc que sempre havíem desitjat descobrir. Antiga terra del Tehuelches, guerrers de físic imponent i grans peus, anomenats Patagons pels invasors que els esborraren del seu territori. Per a nosaltres, la porta d'entrada a aquestes imponents terres és San Martín de los Andes, on s'inicia la ruta de Los 7 Lagos.
El primer que vam fer allà va ser acostar-nos al Llac Lácar, amb la seva platja i ple de gent, això si, d'aigua fredeta. San Martín és un poble de muntanya sense edificis alts, amb cases de fusta, bosc alpí...i envaït per turistes! Per això vam decidir fer una escapadeta fins al Parc Nacional Lanín, custodiat per l'imponent volcà Lanín.
Després vam continuar amb la ruta dels llacs, que es pot definir amb poques paraules: motxilers, fogueres i llacs, esclar. Va ser el moment on vam socialitzar-nos més amb la gent autòctona del país ja que coincidia amb les seves vacances estivals, va ser molt interessant i divertit. En total vam acampar vora tres llacs, tots 3 amb aigües cristal.lines i fredes, pero un gust per banyar-s'hi! Les tardes les passàvem a les platges dels llacs prenent mate i menjant "tortas fritas" fins a la posta de sol, quan era el moment de recollir llenya per fer el foc pel sopar.
Després de passar per uns quants llacs de "talla mitjana" vam arribar al grandiós Nahuel Huapi, el qual comparteix platges amb vàries poblacions, com ara Villa la Angostura i Bariloche. La primer és semblant a San Martín de los Andes però una mica més petita i amb més encant; la segona la podríem titllar de ciutat, Bariloche té moltíssims serveis turístics i s'omple a l'estiu pel bon temps i a l'hivern pels esquiadors. Allà hi vam fer un circuit en bicicleta, el "Circuito Chico", amb el que vam poder veure tots esl encants de les rodalies de la urbs.
Un cop cansades les cames i adolorit el cul anant en bicicleta, ens vam moure uns quilòmetres més avall fins a El Bolsón. Ja ens havien informat de les tendències hippies del poble, i no s'equivocaven; al parc principal del poble hi havia vida artítica a toota hora, sinó era un grup de música eren uns humoristes fent riure al personal. A més a més, 3 dies a la setmana fan una fira artesanal amb tot tipus d'articles de la zona i una secció de pastissos, cerveses i altres delicies per llepar-se'n els dits! Tot i perdre'ns l'estimada Fira de la Candelera de Molins, vam tenir la nostra fira particular...
Bé, amb tot això, El Bolsón també té unes rutes de muntanya dignes de realitzar, així que vam perdre'ns 3 dies passejant de refugi en refugi, veient el primer glaciar, llacs, boscos de somni i rius de colors inimaginables.
La nostra aventura patagònica només ha fet que engegar...
Fotos:
1. Volcà Lanín
2. Lago Hermoso
3. Platja Lago Espejo Chico
4. Lago Nahuel Huapi (Bariloche)
4. Lago Nahuel Huapi (Bariloche)
5. Riu Cajón Azul (EL Bolsón)
Acudit:
Acudit:
Una argentina se casa con un torero que solo tenia un huevo, la chica era virgen y eso hacia contento al torero. En la noche de bodas el torero ve que la chica no era virgen y le recrimina el hecho. La chica dice:
-Pero tu no me dijiste que tenias un solo huevo!!
El torero dice:
-Lo mio fue una cogida!
La chica responde:
-Que piensas que fue lo mio, una cogida tambien, gallego puto!!!
jejeje.
Explicat per un argentí fa mes gracia!!
Salut!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada