dimarts, 17 de març del 2009

BUENOS AIRES PER ACABAR
















Sembla mentida com han passat de ràpid tots aquests dies de viatge, per a nosaltres és com si ahir mateix sortíssim de casa per començar una aventura que no oblidarem mai i ara ja estem al final. I què millor per acabar que retornant a la gran ciutat de Buenos Aires, en la nostra primera estada a la metròpoli vam poder practicar un turisme diferent al que marquen les guies, ja ho explicàvem als primers articles del bloc, per tant ara tocava veure coses que són de visita obligada si o si!

Vam començar visitant el barri de Recoleta amb la corresponent passejada entre les làpides d'il.lustres morts del seu famós cementiri, també vam gaudir dels immensos parcs que envolten el barri i ens vam quedar sense paraules amb la "Biblioteca Nacional". Un altre dels dies vam anar d'excursió fins a Tigre, poble des d'on es pot visitar el Delta de Tigre, que vindria a ser la desembocadura del riu Paraná després de bifurcar-se en molts altres rius menors. Alló seria com la Venècia argentina, la gent es mou en barques pels molts canals que van zigzaguejant entre cases amb jardins mig submergits per les pujades de nivell. És un hàbitat ideal pels mosquits, feia temps que no en patíem les seves picades. El paisatge és idíl.lic pensant que ens trobàvem tan aprop de Buenos Aires i un respir de l'atrafegat dia a dia de la ciutat pels visitants. Tot i que ja l'havíem vist, vam revisitar el centre, amb les seves grans avingudes, Plaza de Mayo, Plaza del Congreso...i també perquè teníem pendent menjar les que ens havien dit que eren les millors empanades de tota l'Argentina, vam dinar a la cafeteria de la seu de la Universitat de las Madres de la Plaza de Mayo, i certament estaven molt bones, recomanables!!

Un altre barri que ens havíem deixat per visitar (de dia, perquè de nit ja l'haviem gaudit) va ser San Telmo. Ens va tocar un dia plujós dels forts, tot i això no ens vam arronsar i vam anar fins al mercat de San Telmo, un lloc molt curiós on podies trobar articles realment extranys i sorprenents. També vam visitar un amic que treballa en una llibreria amb llibres de segona mà, un petit espai ple de lletres antigues i noves, amb olor d'armari de l'àvia i que ens va recordar a un escenari d'un dels llibres de Ruiz-Zafón.

I finalment Palermo, el barri convertit pels "caretas" (en argot de Buenos Aires "pijo") en un lloc "fashion" i de moda per a artistes i nous dissenyadors de roba que han omplert els seus carrers de restaurants cars i botigues amb articles a la última. En aquest barri vam estar dormint els nostres últims dies a l'Argentina. Vam estar de sort d'estar en una casa on tota aquesta modernitat de la que parlàvem encara no havia pogut penetrar, però ni tan sols la modernitat de la que gaudim tots a les nostres cases. La nostra amiga Laura viu amb dos músics de folklore argentí i dos mims (professionals tots de dalt a baix!), i estan vivint com en un tall dins l'espai-temps on són persones felices del que fan i de la vida que porten. Realment nosaltres ens ho vam passar de conya, música tot el dia, ja fos en vinil o en directe, actuacions dels dos mims que preparaven un espectacle, aquella casa tenia vida de debò!!

En definitiva, que vam quedar tan a gust aquells últims dies passejant com si fòssim a casa per una ciutat tan gran, que ens han quedat ganes de repetir, de poder experimentar el que seria viure en una ciutat com Buenos Aires durant un cert temps, treballant, estudiant, cantant, ballant...

Salut!

Fotos:
1. Plaça Moreno a La Plata
2. Cementiri de Recoleta
3. Delta de Tigre
4. Floralis Generica a la Plaça de les Nacions Unides de Buenos Aires
5. Mercado de las Pulgas al barri de Palermo (BsAs)
Acudit: això és un home que entra en un bar de "pinxos" i...ah! ah! ui! aix! oh! ah!
jejeje, Un clàssic per l'últim article del viatge!!

dijous, 12 de març del 2009

De la fi del món a la fi del fred
















I després de fer una mica d'excursionistes pels fantàstics paisatges patagònics xilens anem a l'anomenada "Fi del Món", Ushuaia. La ciutat més austral del món, o sigui, més al sud. També la ciutat des d'on surten totes les expedicions a l'Antàrtida i motiu de la venda indiscriminada de figuretes i altres tipus d'estris en forma de pingüí, pobre animal!


Dins l'illa de la Tierra del Fuego, mig xilena mig argentina (un maldecap d'aduanes i fronteres per arribar-hi i sortir-ne); aquesta ciutat ens l'imaginàvem més deixada, més semblant al que haviem vist a Puerto Natales (Xile), però no, ens va semblar prou acollidora i interessant tot i que es troba on es troba: entre el Canal de Beagle i una serralada de muntanyes bastant escarpades anomenades Martial. I allà, enmig del no res, també ens vam trobar amb el Parc Natural de la Tierra del Fuego, un dels parcs més petits que hem visitat (i més car també!), però amb meravelles com boscos grandiosos, llacs (com ja és tradició a la Patagònia), i espècies animals com aus, guineus o marmotes. Ens va semblar extraordinari pel lloc on està situat i per la seva tranquilitat, tot el que conté ja ho tenim força vist al llarg del viatge.


La nostra estada va ser prou plàcida, vam poder fer dues excursions, al Glaciar Martial, i al Parc Natural de la Tierra del Fuego. La dues van ser de caire senzill, caminant tranquilament i sense cap tipus de pressa, gaudint de les vistes del nostre últim destí en direcció sud.


Tot seguit, i amb ganes de sol i de renovar energies, vam fer carretera i manta cap a Puerto Madryn, ja en teníem prou d'un temps tan inestable i volíem el sol de l'estiu de l'hemisferi sud.
Unes quantes hores de bus ens separaven del desitjat solet, però ja això no ens afectava, el nostre darrere s'ha acostumat a viatjar hores i hores, i ja no es queixa. (Com ens va dir un amic argentí: "cada vez que vajas de un viaje tan largo te tienes que pintar de nuevo la raya del culo!")


Un cop allà vam haver de modificar les nostres motxilles tal i com fas amb els armaris quan canviem d'estació, la roba d'hivern al fons i les samarretes i les bermudes apunt per la caloreta.
El primer que vam fer a Puerto Madryn va ser menjar marisc, boníssim!! I segon, visitar la Península Valdés, una reserva faunística única al món i el famós lloc on les balenes franques australs vènen cada any a aparellar-se (d'octubre a desembre). Allà vam decidir fer el nostre últim tour organitzat, no n'hem fet gaires però ja se sap com són aquests tours: "tenen cinc minuts per fer fotos, no vagin per aquí, no vagin per allà, falta tal i qual...". Bé, un rotllo, però era la única cosa que podíem fer! Tot i fer tour vam veure animals que no havíem vist mai en llibertat, lleons marins, elefants marins i pingüins magallànics. A més a més, és época en la qual les orques vènen a caçar lleons marins a les platges (típica imatge de documental on es veu l'orca sortir fins a la sorra i endur-se una cria de lleó marí!), imatge que gràcies al nostre estimat tour no vam poder gaudir tot i que aquell dia van aparèixer els temuts caçadors de lleons.

Bé, treient importància a aquest fet, la visita va ser prou vàlida, ara hem de tornar quan es vegin les balenes aparellant-se, un altre any!


I finalment, i com que no havíem tingut prou sol aquells dies, vam decidir d'anar a un dels paradisos estivals dels argentins, Las Grutas. Es tracta d'un poble bastant lleig, però que posseeix unes platges de posar i treure molt increïbles i que ens van deixar bastant xocats (la naturalesa ens ha xocat bastant en aquest viatge!) Resulta que aquí les marees són força bestials i fan baixar i pujar les aigües uns 600 metres cada sis hores aprox. El poble queda dalt d'un petit penyasegat i l'aigua fa la seva, els estiuejants que van allà estan condicionats per ella; quan la marea és baixa és l'hora d'agafar tots els trastos (cadires, taules, pilotes, mates, tendes, parasols, nens,...) i com més aprop es col.loquin de l'aigua millor, encara que el terra estigui fangós, ja s'assecarà!! A més a més, amb la marea baixa no només queden al descobert sorres sinó que també hi ha formacions rocoses, doncs allà hi han fet forats tipus piscina, de diferents formes, i quan baixa l'aigua queden plenes i ja tenen una altra diversió: piscines d'aigua salada per als més petits!! Allà va ser on més vam descansar fent dies de platgeta i sol potent, un plaer.


I ara només queda Buenos Aires, els últims dies del viatge els passarem allà, esperem que siguin prou distesos per no pensar només en la tornada.


Salut!
Fotos:
1. Ushuaia desde l'aire.
2. Parc Natural de La Tierra del Fuego.
3. Pingüins magallànics a Pen. Valdés.
4. Elefants marins a Pen. Valdés.
5. Las Grutas.
Acudit: Mare, mare! Avui al sortir de l'escola un senyor m'ha dit que em donava aquest rellotge si li feia una mamada!!!
jejeje.










divendres, 20 de febrer del 2009

DIARI DE LES TORRES (Torres del Paine - Xile)
















DIA 1: Dijous 12 de febrer (temps: vent, núvols, pluja i sol)

Són les 19:45, estem al camping del Refugio Grey, ben apropet del glaciar. El temps aquí dins del parc és tan variable que avui ens ha plogut, ha fet vent que ens tombava, ha fet sol i fins i tot trossets del glaciar ens xocaven a la cara com si fos neu. Tot i així hem caminat com uns campions i sense cansar-nos en excés hem arribat al campament després de tres hores i mitja. Abans però, un bus i un catamarà ens han portat fins al punt de sortida, al Refugi Paine Grande; amb l'embarcació hem travessat el Llac Pehoé, amb unes aigües d'un color indescriptible i preciós. El primer tram ha estat una mica cansat, però poc a poc ens hem acostumat al pes de la motxilla (que no és gaire!) i al clima, així que hem pogut anar disfrutant del meravellós paisatge. Al campament hem arribat a les 16:00 hores, hem plantat tenda i hem decidit caminar una mica més fins a un mirador del Glaciar Grey, això si, sense motxilles. Allà hem vist la natura en estat viu, gel, vent, aigua, trossos de gel despresos tenien el seu cementirien una badia tancada del Llac Grey. Realment un lloc impressionant, val la pena la caminada! Desprès de fer gaudir els nostres sentits amb tot allò, hem baixat al campament per fer aquets escrit i tot seguit el soparet. A fora fa un fred que pela, el vent patagònic es fa sentir, però amb la sopeta que el Jordi prepararà entrarem en calor...ideal per anar al llit!! No sabem del cert si el soparel farà l'un o l'altre, el que és segur és que entrarem en calor ràpidament. El món està ple d'incerteses...Bona nit!


( Tram 1: de Pehoé al Glaciar Grey, 11Km )


DIA 2: Divendres 13 de febrer (temps: núvols i pluja)

Són les 19:10, estem al campament del Refugio Los Cuernos, just als peus d'unes muntanyes espectaculars. De la cuina del refugi surten unes fantàstiques olors de les quals no tastarem. La veritat és que hem carregat poquet menjar (tal i com ens va recomanar l'Omar de l'hostel), el suficient, i no patim fam...però no diríem que no a un bon plat!Avui la caminada ha estat molt llarga, som uns campions. Hem hagut de fer més quilòmetres dels previstos perquè el campament italià està tancat, així que hem caminat moooolt per arribar fins al campament més proper. El primer tram ha estat fàcil, hem desfet el camí d'ahir, una mica més de baixada, però el tram de l'italià fins a on som, buff!! Tenim les cames i les peus rebentats, i encara ens queden tres dies de caminada! Lo important és que ja hem arribat, esperem que la tenda aguanti els vendavals, l'hem fotut en un forat impossible. A veure si podem descansar bé i recuperar forces perquè demà hem de desfer una part del camí, creuar riuets, bassals, fang a tort i a dret, i després pujar encara un tram més fins a un mirador panoràmic on les vistes (si es veu quelcom!) han de ser meravelloses! Però abans, anem a sopar, així també podrem anar a dormir i descansar els nostres munyons perquè demà tornin a ser cames. Es nota que estem cansats, eh!? Bona nit!

( Tram 2: del Glaciar Grey al Refugi Los Cuernos, 24,1Km )


DIA 3: Dissabte 14 de febrer (temps: núvols, pluja i una miqueta de sol)

Són les 19:30 i seguim al campament del Refugi Los Cuernos. Avui ha estat un dia de relax total, no hem fet absolutament res, encara que aquesta no era la nostra intenció inicialment...Ahir quan vam arribar pensàvem que avui desfaríem camí i pujaríem pel Valle Francés però la meteorología no ens ho ha permès. El fet és que com que vam pagar dues nits i no ens volen tornar els diners de la segona, hem decidit quedar-nos aquí per descansar i aprofitar que podem estar calentons al refugi i dutxar-nos! Fiate'n dels xilens! A Xile només ens ha passat que coses relacionades amb els diners...Tot i el contratemps creiem que el descans ens anirà molt bé per demà fer 20 Km més. I així també hem aprofitat per escriure els dos blocs que ens falten, que portem el tema molt endarrerit des que estem a la Patagònia. Esperem poder dormir millor avui, hem canviat de lloc i desitgem que la carpa aguanti les ventades i la pluja. Pobreta, avui la Juanita s'ha fet una fisura en un òs! Bona nit!

( Tram 3: Refugi Los Cuernos - rodalíes - Refugi Los Cuernos, 1Km )


DIA 4: Diumenge 15 de febrer (temps: molta pluja)


Són les 20:15 i estem al campament del Refugi Chileno després d'una llarga caminada. Estem xops, portem tot el dia caminant sota la pluja, les mans i els peus estan en procés de congelació! Avui la nostra primera idea era acampar al campament Torres. Després de sis hores caminant hem arribat a la base de les Torres (tapades totalment per la boira) i el panorama al campament pintava molt malament. Llavors hem decidit pujar al mirador per dir que haviem arribat fins dalt, sense bosses esclar. I...uau, no es veu res! De cop sembla que la boira escampa i intuim una de les puntes i...res de res, un altre cop serà! Tornem a baixar, recollim les motxilles i baixem altre cop entre el fang fins al campament Chileno. Només volem un lloc calent, estem congelats, i que la tenda aguanti la freda i plujosa nit que ens espera. Ara estem dins del refugi esperant que sigui l'hora de sopar. Més tard farem un vinet amb la parella de Canadà per entrar en calor! Bona nit!


( Tram 4: Refugi Los Cuernos - Mirador Torres - Refugi Chileno, 26,4Km )


DIA 5: Dilluns 16 de febrer (temps: núvols i una mica de sol)


Són les 19:00h. estem a l'hostel a Puerto Natales. Per fi un lloc calent, sota cobert, on ens espera un llit, dutxa, una cuina com cal...Avui ens hem llevat molt humits, ha estat la nit més humida de les nostres vides (i no són termes sexuals, jeje). Jo com sempre dormo prou bé, però el Jordi passa la nit amb un ull obert vigilant que la tenda aguanti. Aquesta nit, més que un ull obert, tenia un fred bastant fort, el meu sac es va mullar i això es nota! Ens hem llevat d'horeta però no lo suficient com per veure les Torres, que diuen que s'han vist il.luminades pel sol a les set del matí...som gafes! Quan ens hem llevat la tenda semblava una cova, per sort no ha plogut gaire, només ha estat la humitat i la condensació. Esmorzem per últim cop l'avena amb fruita seca i cap avall que fa baixada! Baixem amb els canadencs, amb qui hem compartit casi cada dia el viatge, i pel camí una parella de catalans ens ensenyen la foto de les Torres d'aquest matí. Quina enveja, haurem de tornar un altre any!


( Tram 5: Refugi CHileno - Hostería Las Torres, 5,5Km )


TOTAL: 68km, molta mullena i les cames fortes d'excursionista! Una gran aventura.


Fotos:
1. Glaciar Grey

2. Campament

3. Llac Pehoé

4. Los Cuernos

5. Mirador de les Torres del Paine



Acudit: A que no sabeu quin és el "colmo" dels "colmos"?

Anar al Parc Natural de les Torres del Paine i no veure les Torres!!!

jejejejejejejej.



Salut!

dimecres, 18 de febrer del 2009

L'essència de la Patagònia (del 3 a l'11 de febrer '09)
















Per continuar la nostra ruta cap al sud haviem de travessar una gran extensió de terra desèrtica (1500 Km.), per on només és possible circular per la coneguda i solitària Ruta 40 que travessa tota l'Argentina. Després de molt meditar sobre les diferents opcions ( creuar i baixar per la carretera Austral xilena o travessar el país fins l'Atlàntic i retornar a l'oest a l'altura desitjada ), vam acabar optant per aventurar-nos i provar com és realment aquesta inhòspita Ruta 40. Així doncs, vam estar dues nits i tot un dia en un bus, viatjant per carretera de terra, observant un paisatge similar cada hora que passava...Sort que vam coincidir un grup molt animat i vam acabar tots cantant, fent així més amé el trajecte.


Vam arribar un fred matí al poble del Chaltén, mentre el Sol intentava treure el cap rera unes majestuoses muntanyes. El Chaltén és un poble nascut per marcar territori argentí davant l'ofensiva xilena per quedar-se'l, i avui en dia ja és la capital del trekking.


Després de descansar del dur viatge vam planejar les caminades dels dies següents amb dues amistats que vam fer al bus. Primer tocava acostar-nos fins al gran Fitz Roy, una muntanya de granit amb els cims nevats i que casi mai es pot veure sencer, sempre hi ha algun nuvol que en tapa un tros. En aquesta zona molts dels pics més significatius són torres que només es poden pujar escalant, previ trekking i caminada pel gel. Nosaltres vam fer el trekking fins a la base del gran roc, una bona caminada amb paisatge únic que vam estar admirant durant hores. Com que no en vam tenir prou, el dia següent en vam fer una altra de bona, vam anar fins a la Laguna Torre des d'on es veu el Cerro Torre, una altra agulla només apte per a escaladors. Aquest cop no vam tenir tanat sort i a l'arribar al final de la nostra pujada no vam poder veure el massís, però si un bonic glaciar; la natura és imprevisible i més en aquesta part del món...


Següent parada: El Calafate, seguim amb l'Iván i en Francesc, els companys de la Ruta 40. Allà anàvem per una única raó, veure el glaciar Perito Moreno, però després de tres dies intensos a l'hostal "Las Carretas" (convivint només amb israelians i els seus conflictes) el glaciar només va ser la cirereta.


Aprofitant que erem quatre vam llogar un carro per poder passar més hores al glaciar i de pas entrar gartuïtament abans que arribi el cobrador d'entrades! Realment el Perito és espectacular, 60 metres d'altura de gel en moviment i nombroses caigudes de blocs grandiosos fent un soroll indescriptible, això si, un fred glaciar!!


Pel que fa al Calafate, un poble molt turístic però alhora tradicional, vam poder gaudir d'un festival de doma i folklore amb molt ambient i xoripans, una festa.

Ara ja ens queda la part final de la Patagònia i ens tornem a endinsar a Xile per fer una mica més de trekking, ens estem posant forts com una araucària patagònica!!!

Fotos:
1. Vistes des del bus a la Ruta 40
2. Panoràmica Agulles El Chaltén
3. Fitz Roy
4 i 5. Glaciar Perito Moreno


Acudit:
Sabeu com es suiciden els argentins?
Pugen dalt de tot del seu ego i es tiren!!!
jejeje.


Salut!

dimarts, 17 de febrer del 2009

LA RUTA DELS 7 LLACS (23 gener-3 febrer 09)
















La Patagònia, el lloc que sempre havíem desitjat descobrir. Antiga terra del Tehuelches, guerrers de físic imponent i grans peus, anomenats Patagons pels invasors que els esborraren del seu territori. Per a nosaltres, la porta d'entrada a aquestes imponents terres és San Martín de los Andes, on s'inicia la ruta de Los 7 Lagos.


El primer que vam fer allà va ser acostar-nos al Llac Lácar, amb la seva platja i ple de gent, això si, d'aigua fredeta. San Martín és un poble de muntanya sense edificis alts, amb cases de fusta, bosc alpí...i envaït per turistes! Per això vam decidir fer una escapadeta fins al Parc Nacional Lanín, custodiat per l'imponent volcà Lanín.


Després vam continuar amb la ruta dels llacs, que es pot definir amb poques paraules: motxilers, fogueres i llacs, esclar. Va ser el moment on vam socialitzar-nos més amb la gent autòctona del país ja que coincidia amb les seves vacances estivals, va ser molt interessant i divertit. En total vam acampar vora tres llacs, tots 3 amb aigües cristal.lines i fredes, pero un gust per banyar-s'hi! Les tardes les passàvem a les platges dels llacs prenent mate i menjant "tortas fritas" fins a la posta de sol, quan era el moment de recollir llenya per fer el foc pel sopar.


Després de passar per uns quants llacs de "talla mitjana" vam arribar al grandiós Nahuel Huapi, el qual comparteix platges amb vàries poblacions, com ara Villa la Angostura i Bariloche. La primer és semblant a San Martín de los Andes però una mica més petita i amb més encant; la segona la podríem titllar de ciutat, Bariloche té moltíssims serveis turístics i s'omple a l'estiu pel bon temps i a l'hivern pels esquiadors. Allà hi vam fer un circuit en bicicleta, el "Circuito Chico", amb el que vam poder veure tots esl encants de les rodalies de la urbs.



Un cop cansades les cames i adolorit el cul anant en bicicleta, ens vam moure uns quilòmetres més avall fins a El Bolsón. Ja ens havien informat de les tendències hippies del poble, i no s'equivocaven; al parc principal del poble hi havia vida artítica a toota hora, sinó era un grup de música eren uns humoristes fent riure al personal. A més a més, 3 dies a la setmana fan una fira artesanal amb tot tipus d'articles de la zona i una secció de pastissos, cerveses i altres delicies per llepar-se'n els dits! Tot i perdre'ns l'estimada Fira de la Candelera de Molins, vam tenir la nostra fira particular...


Bé, amb tot això, El Bolsón també té unes rutes de muntanya dignes de realitzar, així que vam perdre'ns 3 dies passejant de refugi en refugi, veient el primer glaciar, llacs, boscos de somni i rius de colors inimaginables.

La nostra aventura patagònica només ha fet que engegar...


Fotos:
1. Volcà Lanín
2. Lago Hermoso
3. Platja Lago Espejo Chico
4. Lago Nahuel Huapi (Bariloche)
5. Riu Cajón Azul (EL Bolsón)



Acudit:
Una argentina se casa con un torero que solo tenia un huevo, la chica era virgen y eso hacia contento al torero. En la noche de bodas el torero ve que la chica no era virgen y le recrimina el hecho. La chica dice:
-Pero tu no me dijiste que tenias un solo huevo!!
El torero dice:
-Lo mio fue una cogida!
La chica responde:
-Que piensas que fue lo mio, una cogida tambien, gallego puto!!!
jejeje.
Explicat per un argentí fa mes gracia!!
Salut!!