DIARI DE LES TORRES (Torres del Paine - Xile)

DIA 1: Dijous 12 de febrer (temps: vent, núvols, pluja i sol)

Són les 19:45, estem al camping del Refugio Grey, ben apropet del glaciar. El temps aquí dins del parc és tan variable que avui ens ha plogut, ha fet vent que ens tombava, ha fet sol i fins i tot trossets del glaciar ens xocaven a la cara com si fos neu. Tot i així hem caminat com uns campions i sense cansar-nos en excés hem arribat al campament després de tres hores i mitja. Abans però, un bus i un catamarà ens han portat fins al punt de sortida, al Refugi Paine Grande; amb l'embarcació hem travessat el Llac Pehoé, amb unes aigües d'un color indescriptible i preciós. El primer tram ha estat una mica cansat, però poc a poc ens hem acostumat al pes de la motxilla (que no és gaire!) i al clima, així que hem pogut anar disfrutant del meravellós paisatge. Al campament hem arribat a les 16:00 hores, hem plantat tenda i hem decidit caminar una mica més fins a un mirador del Glaciar Grey, això si, sense motxilles. Allà hem vist la natura en estat viu, gel, vent, aigua, trossos de gel despresos tenien el seu cementirien una badia tancada del Llac Grey. Realment un lloc impressionant, val la pena la caminada! Desprès de fer gaudir els nostres sentits amb tot allò, hem baixat al campament per fer aquets escrit i tot seguit el soparet. A fora fa un fred que pela, el vent patagònic es fa sentir, però amb la sopeta que el Jordi prepararà entrarem en calor...ideal per anar al llit!! No sabem del cert si el soparel farà l'un o l'altre, el que és segur és que entrarem en calor ràpidament. El món està ple d'incerteses...Bona nit!

( Tram 1: de Pehoé al Glaciar Grey, 11Km )

DIA 2: Divendres 13 de febrer (temps: núvols i pluja)

Són les 19:10, estem al campament del Refugio Los Cuernos, just als peus d'unes muntanyes espectaculars. De la cuina del refugi surten unes fantàstiques olors de les quals no tastarem. La veritat és que hem carregat poquet menjar (tal i com ens va recomanar l'Omar de l'hostel), el suficient, i no patim fam...però no diríem que no a un bon plat!Avui la caminada ha estat molt llarga, som uns campions. Hem hagut de fer més quilòmetres dels previstos perquè el campament italià està tancat, així que hem caminat moooolt per arribar fins al campament més proper. El primer tram ha estat fàcil, hem desfet el camí d'ahir, una mica més de baixada, però el tram de l'italià fins a on som, buff!! Tenim les cames i les peus rebentats, i encara ens queden tres dies de caminada! Lo important és que ja hem arribat, esperem que la tenda aguanti els vendavals, l'hem fotut en un forat impossible. A veure si podem descansar bé i recuperar forces perquè demà hem de desfer una part del camí, creuar riuets, bassals, fang a tort i a dret, i després pujar encara un tram més fins a un mirador panoràmic on les vistes (si es veu quelcom!) han de ser meravelloses! Però abans, anem a sopar, així també podrem anar a dormir i descansar els nostres munyons perquè demà tornin a ser cames. Es nota que estem cansats, eh!? Bona nit!

( Tram 2: del Glaciar Grey al Refugi Los Cuernos, 24,1Km )

DIA 3: Dissabte 14 de febrer (temps: núvols, pluja i una miqueta de sol)

Són les 19:30 i seguim al campament del Refugi Los Cuernos. Avui ha estat un dia de relax total, no hem fet absolutament res, encara que aquesta no era la nostra intenció inicialment...Ahir quan vam arribar pensàvem que avui desfaríem camí i pujaríem pel Valle Francés però la meteorología no ens ho ha permès. El fet és que com que vam pagar dues nits i no ens volen tornar els diners de la segona, hem decidit quedar-nos aquí per descansar i aprofitar que podem estar calentons al refugi i dutxar-nos! Fiate'n dels xilens! A Xile només ens ha passat que coses relacionades amb els diners...Tot i el contratemps creiem que el descans ens anirà molt bé per demà fer 20 Km més. I així també hem aprofitat per escriure els dos blocs que ens falten, que portem el tema molt endarrerit des que estem a la Patagònia. Esperem poder dormir millor avui, hem canviat de lloc i desitgem que la carpa aguanti les ventades i la pluja. Pobreta, avui la Juanita s'ha fet una fisura en un òs! Bona nit!

( Tram 3: Refugi Los Cuernos - rodalíes - Refugi Los Cuernos, 1Km )

DIA 4: Diumenge 15 de febrer (temps: molta pluja)

Són les 20:15 i estem al campament del Refugi Chileno després d'una llarga caminada. Estem xops, portem tot el dia caminant sota la pluja, les mans i els peus estan en procés de congelació! Avui la nostra primera idea era acampar al campament Torres. Després de sis hores caminant hem arribat a la base de les Torres (tapades totalment per la boira) i el panorama al campament pintava molt malament. Llavors hem decidit pujar al mirador per dir que haviem arribat fins dalt, sense bosses esclar. I...uau, no es veu res! De cop sembla que la boira escampa i intuim una de les puntes i...res de res, un altre cop serà! Tornem a baixar, recollim les motxilles i baixem altre cop entre el fang fins al campament Chileno. Només volem un lloc calent, estem congelats, i que la tenda aguanti la freda i plujosa nit que ens espera. Ara estem dins del refugi esperant que sigui l'hora de sopar. Més tard farem un vinet amb la parella de Canadà per entrar en calor! Bona nit!

( Tram 4: Refugi Los Cuernos - Mirador Torres - Refugi Chileno, 26,4Km )

DIA 5: Dilluns 16 de febrer (temps: núvols i una mica de sol)

Són les 19:00h. estem a l'hostel a Puerto Natales. Per fi un lloc calent, sota cobert, on ens espera un llit, dutxa, una cuina com cal...Avui ens hem llevat molt humits, ha estat la nit més humida de les nostres vides (i no són termes sexuals, jeje). Jo com sempre dormo prou bé, però el Jordi passa la nit amb un ull obert vigilant que la tenda aguanti. Aquesta nit, més que un ull obert, tenia un fred bastant fort, el meu sac es va mullar i això es nota! Ens hem llevat d'horeta però no lo suficient com per veure les Torres, que diuen que s'han vist il.luminades pel sol a les set del matí...som gafes! Quan ens hem llevat la tenda semblava una cova, per sort no ha plogut gaire, només ha estat la humitat i la condensació. Esmorzem per últim cop l'avena amb fruita seca i cap avall que fa baixada! Baixem amb els canadencs, amb qui hem compartit casi cada dia el viatge, i pel camí una parella de catalans ens ensenyen la foto de les Torres d'aquest matí. Quina enveja, haurem de tornar un altre any!

( Tram 5: Refugi CHileno - Hostería Las Torres, 5,5Km )

TOTAL: 68km, molta mullena i les cames fortes d'excursionista! Una gran aventura.

Fotos:
1. Glaciar Grey

2. Campament

3. Llac Pehoé

4. Los Cuernos

5. Mirador de les Torres del Paine

Acudit: A que no sabeu quin és el "colmo" dels "colmos"?

Anar al Parc Natural de les Torres del Paine i no veure les Torres!!!

jejejejejejejej.

Salut!

L'essència de la Patagònia (del 3 a l'11 de febrer '09)

Per continuar la nostra ruta cap al sud haviem de travessar una gran extensió de terra desèrtica (1500 Km.), per on només és possible circular per la coneguda i solitària Ruta 40 que travessa tota l'Argentina. Després de molt meditar sobre les diferents opcions ( creuar i baixar per la carretera Austral xilena o travessar el país fins l'Atlàntic i retornar a l'oest a l'altura desitjada ), vam acabar optant per aventurar-nos i provar com és realment aquesta inhòspita Ruta 40. Així doncs, vam estar dues nits i tot un dia en un bus, viatjant per carretera de terra, observant un paisatge similar cada hora que passava...Sort que vam coincidir un grup molt animat i vam acabar tots cantant, fent així més amé el trajecte.

Vam arribar un fred matí al poble del Chaltén, mentre el Sol intentava treure el cap rera unes majestuoses muntanyes. El Chaltén és un poble nascut per marcar territori argentí davant l'ofensiva xilena per quedar-se'l, i avui en dia ja és la capital del trekking.

Després de descansar del dur viatge vam planejar les caminades dels dies següents amb dues amistats que vam fer al bus. Primer tocava acostar-nos fins al gran Fitz Roy, una muntanya de granit amb els cims nevats i que casi mai es pot veure sencer, sempre hi ha algun nuvol que en tapa un tros. En aquesta zona molts dels pics més significatius són torres que només es poden pujar escalant, previ trekking i caminada pel gel. Nosaltres vam fer el trekking fins a la base del gran roc, una bona caminada amb paisatge únic que vam estar admirant durant hores. Com que no en vam tenir prou, el dia següent en vam fer una altra de bona, vam anar fins a la Laguna Torre des d'on es veu el Cerro Torre, una altra agulla només apte per a escaladors. Aquest cop no vam tenir tanat sort i a l'arribar al final de la nostra pujada no vam poder veure el massís, però si un bonic glaciar; la natura és imprevisible i més en aquesta part del món...

Següent parada: El Calafate, seguim amb l'Iván i en Francesc, els companys de la Ruta 40. Allà anàvem per una única raó, veure el glaciar Perito Moreno, però després de tres dies intensos a l'hostal "Las Carretas" (convivint només amb israelians i els seus conflictes) el glaciar només va ser la cirereta.

Aprofitant que erem quatre vam llogar un carro per poder passar més hores al glaciar i de pas entrar gartuïtament abans que arribi el cobrador d'entrades! Realment el Perito és espectacular, 60 metres d'altura de gel en moviment i nombroses caigudes de blocs grandiosos fent un soroll indescriptible, això si, un fred glaciar!!

Pel que fa al Calafate, un poble molt turístic però alhora tradicional, vam poder gaudir d'un festival de doma i folklore amb molt ambient i xoripans, una festa.

Ara ja ens queda la part final de la Patagònia i ens tornem a endinsar a Xile per fer una mica més de trekking, ens estem posant forts com una araucària patagònica!!!

Fotos:

1. Vistes des del bus a la Ruta 40

2. Panoràmica Agulles El Chaltén

3. Fitz Roy

4 i 5. Glaciar Perito Moreno

Acudit:

Sabeu com es suiciden els argentins?

Pugen dalt de tot del seu ego i es tiren!!!

jejeje.

Salut!

LA RUTA DELS 7 LLACS (23 gener-3 febrer 09)

La Patagònia, el lloc que sempre havíem desitjat descobrir. Antiga terra del Tehuelches, guerrers de físic imponent i grans peus, anomenats Patagons pels invasors que els esborraren del seu territori. Per a nosaltres, la porta d'entrada a aquestes imponents terres és San Martín de los Andes, on s'inicia la ruta de Los 7 Lagos.

El primer que vam fer allà va ser acostar-nos al Llac Lácar, amb la seva platja i ple de gent, això si, d'aigua fredeta. San Martín és un poble de muntanya sense edificis alts, amb cases de fusta, bosc alpí...i envaït per turistes! Per això vam decidir fer una escapadeta fins al Parc Nacional Lanín, custodiat per l'imponent volcà Lanín.

Després vam continuar amb la ruta dels llacs, que es pot definir amb poques paraules: motxilers, fogueres i llacs, esclar. Va ser el moment on vam socialitzar-nos més amb la gent autòctona del país ja que coincidia amb les seves vacances estivals, va ser molt interessant i divertit. En total vam acampar vora tres llacs, tots 3 amb aigües cristal.lines i fredes, pero un gust per banyar-s'hi! Les tardes les passàvem a les platges dels llacs prenent mate i menjant "tortas fritas" fins a la posta de sol, quan era el moment de recollir llenya per fer el foc pel sopar.

Després de passar per uns quants llacs de "talla mitjana" vam arribar al grandiós Nahuel Huapi, el qual comparteix platges amb vàries poblacions, com ara Villa la Angostura i Bariloche. La primer és semblant a San Martín de los Andes però una mica més petita i amb més encant; la segona la podríem titllar de ciutat, Bariloche té moltíssims serveis turístics i s'omple a l'estiu pel bon temps i a l'hivern pels esquiadors. Allà hi vam fer un circuit en bicicleta, el "Circuito Chico", amb el que vam poder veure tots esl encants de les rodalies de la urbs.

Un cop cansades les cames i adolorit el cul anant en bicicleta, ens vam moure uns quilòmetres més avall fins a El Bolsón. Ja ens havien informat de les tendències hippies del poble, i no s'equivocaven; al parc principal del poble hi havia vida artítica a toota hora, sinó era un grup de música eren uns humoristes fent riure al personal. A més a més, 3 dies a la setmana fan una fira artesanal amb tot tipus d'articles de la zona i una secció de pastissos, cerveses i altres delicies per llepar-se'n els dits! Tot i perdre'ns l'estimada Fira de la Candelera de Molins, vam tenir la nostra fira particular...

Bé, amb tot això, El Bolsón també té unes rutes de muntanya dignes de realitzar, així que vam perdre'ns 3 dies passejant de refugi en refugi, veient el primer glaciar, llacs, boscos de somni i rius de colors inimaginables.

La nostra aventura patagònica només ha fet que engegar...

Fotos:

1. Volcà Lanín

2. Lago Hermoso

3. Platja Lago Espejo Chico
4. Lago Nahuel Huapi (Bariloche)

5. Riu Cajón Azul (EL Bolsón)



Acudit:

Una argentina se casa con un torero que solo tenia un huevo, la chica era virgen y eso hacia contento al torero. En la noche de bodas el torero ve que la chica no era virgen y le recrimina el hecho. La chica dice:

-Pero tu no me dijiste que tenias un solo huevo!!

El torero dice:

-Lo mio fue una cogida!

La chica responde:

-Que piensas que fue lo mio, una cogida tambien, gallego puto!!!

jejeje.

Explicat per un argentí fa mes gracia!!

Salut!!