divendres, 20 de febrer del 2009

DIARI DE LES TORRES (Torres del Paine - Xile)
















DIA 1: Dijous 12 de febrer (temps: vent, núvols, pluja i sol)

Són les 19:45, estem al camping del Refugio Grey, ben apropet del glaciar. El temps aquí dins del parc és tan variable que avui ens ha plogut, ha fet vent que ens tombava, ha fet sol i fins i tot trossets del glaciar ens xocaven a la cara com si fos neu. Tot i així hem caminat com uns campions i sense cansar-nos en excés hem arribat al campament després de tres hores i mitja. Abans però, un bus i un catamarà ens han portat fins al punt de sortida, al Refugi Paine Grande; amb l'embarcació hem travessat el Llac Pehoé, amb unes aigües d'un color indescriptible i preciós. El primer tram ha estat una mica cansat, però poc a poc ens hem acostumat al pes de la motxilla (que no és gaire!) i al clima, així que hem pogut anar disfrutant del meravellós paisatge. Al campament hem arribat a les 16:00 hores, hem plantat tenda i hem decidit caminar una mica més fins a un mirador del Glaciar Grey, això si, sense motxilles. Allà hem vist la natura en estat viu, gel, vent, aigua, trossos de gel despresos tenien el seu cementirien una badia tancada del Llac Grey. Realment un lloc impressionant, val la pena la caminada! Desprès de fer gaudir els nostres sentits amb tot allò, hem baixat al campament per fer aquets escrit i tot seguit el soparet. A fora fa un fred que pela, el vent patagònic es fa sentir, però amb la sopeta que el Jordi prepararà entrarem en calor...ideal per anar al llit!! No sabem del cert si el soparel farà l'un o l'altre, el que és segur és que entrarem en calor ràpidament. El món està ple d'incerteses...Bona nit!


( Tram 1: de Pehoé al Glaciar Grey, 11Km )


DIA 2: Divendres 13 de febrer (temps: núvols i pluja)

Són les 19:10, estem al campament del Refugio Los Cuernos, just als peus d'unes muntanyes espectaculars. De la cuina del refugi surten unes fantàstiques olors de les quals no tastarem. La veritat és que hem carregat poquet menjar (tal i com ens va recomanar l'Omar de l'hostel), el suficient, i no patim fam...però no diríem que no a un bon plat!Avui la caminada ha estat molt llarga, som uns campions. Hem hagut de fer més quilòmetres dels previstos perquè el campament italià està tancat, així que hem caminat moooolt per arribar fins al campament més proper. El primer tram ha estat fàcil, hem desfet el camí d'ahir, una mica més de baixada, però el tram de l'italià fins a on som, buff!! Tenim les cames i les peus rebentats, i encara ens queden tres dies de caminada! Lo important és que ja hem arribat, esperem que la tenda aguanti els vendavals, l'hem fotut en un forat impossible. A veure si podem descansar bé i recuperar forces perquè demà hem de desfer una part del camí, creuar riuets, bassals, fang a tort i a dret, i després pujar encara un tram més fins a un mirador panoràmic on les vistes (si es veu quelcom!) han de ser meravelloses! Però abans, anem a sopar, així també podrem anar a dormir i descansar els nostres munyons perquè demà tornin a ser cames. Es nota que estem cansats, eh!? Bona nit!

( Tram 2: del Glaciar Grey al Refugi Los Cuernos, 24,1Km )


DIA 3: Dissabte 14 de febrer (temps: núvols, pluja i una miqueta de sol)

Són les 19:30 i seguim al campament del Refugi Los Cuernos. Avui ha estat un dia de relax total, no hem fet absolutament res, encara que aquesta no era la nostra intenció inicialment...Ahir quan vam arribar pensàvem que avui desfaríem camí i pujaríem pel Valle Francés però la meteorología no ens ho ha permès. El fet és que com que vam pagar dues nits i no ens volen tornar els diners de la segona, hem decidit quedar-nos aquí per descansar i aprofitar que podem estar calentons al refugi i dutxar-nos! Fiate'n dels xilens! A Xile només ens ha passat que coses relacionades amb els diners...Tot i el contratemps creiem que el descans ens anirà molt bé per demà fer 20 Km més. I així també hem aprofitat per escriure els dos blocs que ens falten, que portem el tema molt endarrerit des que estem a la Patagònia. Esperem poder dormir millor avui, hem canviat de lloc i desitgem que la carpa aguanti les ventades i la pluja. Pobreta, avui la Juanita s'ha fet una fisura en un òs! Bona nit!

( Tram 3: Refugi Los Cuernos - rodalíes - Refugi Los Cuernos, 1Km )


DIA 4: Diumenge 15 de febrer (temps: molta pluja)


Són les 20:15 i estem al campament del Refugi Chileno després d'una llarga caminada. Estem xops, portem tot el dia caminant sota la pluja, les mans i els peus estan en procés de congelació! Avui la nostra primera idea era acampar al campament Torres. Després de sis hores caminant hem arribat a la base de les Torres (tapades totalment per la boira) i el panorama al campament pintava molt malament. Llavors hem decidit pujar al mirador per dir que haviem arribat fins dalt, sense bosses esclar. I...uau, no es veu res! De cop sembla que la boira escampa i intuim una de les puntes i...res de res, un altre cop serà! Tornem a baixar, recollim les motxilles i baixem altre cop entre el fang fins al campament Chileno. Només volem un lloc calent, estem congelats, i que la tenda aguanti la freda i plujosa nit que ens espera. Ara estem dins del refugi esperant que sigui l'hora de sopar. Més tard farem un vinet amb la parella de Canadà per entrar en calor! Bona nit!


( Tram 4: Refugi Los Cuernos - Mirador Torres - Refugi Chileno, 26,4Km )


DIA 5: Dilluns 16 de febrer (temps: núvols i una mica de sol)


Són les 19:00h. estem a l'hostel a Puerto Natales. Per fi un lloc calent, sota cobert, on ens espera un llit, dutxa, una cuina com cal...Avui ens hem llevat molt humits, ha estat la nit més humida de les nostres vides (i no són termes sexuals, jeje). Jo com sempre dormo prou bé, però el Jordi passa la nit amb un ull obert vigilant que la tenda aguanti. Aquesta nit, més que un ull obert, tenia un fred bastant fort, el meu sac es va mullar i això es nota! Ens hem llevat d'horeta però no lo suficient com per veure les Torres, que diuen que s'han vist il.luminades pel sol a les set del matí...som gafes! Quan ens hem llevat la tenda semblava una cova, per sort no ha plogut gaire, només ha estat la humitat i la condensació. Esmorzem per últim cop l'avena amb fruita seca i cap avall que fa baixada! Baixem amb els canadencs, amb qui hem compartit casi cada dia el viatge, i pel camí una parella de catalans ens ensenyen la foto de les Torres d'aquest matí. Quina enveja, haurem de tornar un altre any!


( Tram 5: Refugi CHileno - Hostería Las Torres, 5,5Km )


TOTAL: 68km, molta mullena i les cames fortes d'excursionista! Una gran aventura.


Fotos:
1. Glaciar Grey

2. Campament

3. Llac Pehoé

4. Los Cuernos

5. Mirador de les Torres del Paine



Acudit: A que no sabeu quin és el "colmo" dels "colmos"?

Anar al Parc Natural de les Torres del Paine i no veure les Torres!!!

jejejejejejejej.



Salut!

3 comentaris:

Guillem ha dit...

Potser eren bessones, i per això no vau veure les torres.

Guillem ha dit...

Ei, ahir vam rebre a l'Ateneu la vostra postal del pingüí punqui!

:)

Josep M. Ferrer ha dit...

La Terra del Foc ha de ser un indret acollonant!!! M'he fet un enllaç al meu blogspot per seguir el vostre viatge amb el vostre permís. M'encanta viatjar i fotografiar el món. Sóc antropòleg i trobo el vostre blog força interessant.