dimecres, 18 de febrer del 2009

L'essència de la Patagònia (del 3 a l'11 de febrer '09)
















Per continuar la nostra ruta cap al sud haviem de travessar una gran extensió de terra desèrtica (1500 Km.), per on només és possible circular per la coneguda i solitària Ruta 40 que travessa tota l'Argentina. Després de molt meditar sobre les diferents opcions ( creuar i baixar per la carretera Austral xilena o travessar el país fins l'Atlàntic i retornar a l'oest a l'altura desitjada ), vam acabar optant per aventurar-nos i provar com és realment aquesta inhòspita Ruta 40. Així doncs, vam estar dues nits i tot un dia en un bus, viatjant per carretera de terra, observant un paisatge similar cada hora que passava...Sort que vam coincidir un grup molt animat i vam acabar tots cantant, fent així més amé el trajecte.


Vam arribar un fred matí al poble del Chaltén, mentre el Sol intentava treure el cap rera unes majestuoses muntanyes. El Chaltén és un poble nascut per marcar territori argentí davant l'ofensiva xilena per quedar-se'l, i avui en dia ja és la capital del trekking.


Després de descansar del dur viatge vam planejar les caminades dels dies següents amb dues amistats que vam fer al bus. Primer tocava acostar-nos fins al gran Fitz Roy, una muntanya de granit amb els cims nevats i que casi mai es pot veure sencer, sempre hi ha algun nuvol que en tapa un tros. En aquesta zona molts dels pics més significatius són torres que només es poden pujar escalant, previ trekking i caminada pel gel. Nosaltres vam fer el trekking fins a la base del gran roc, una bona caminada amb paisatge únic que vam estar admirant durant hores. Com que no en vam tenir prou, el dia següent en vam fer una altra de bona, vam anar fins a la Laguna Torre des d'on es veu el Cerro Torre, una altra agulla només apte per a escaladors. Aquest cop no vam tenir tanat sort i a l'arribar al final de la nostra pujada no vam poder veure el massís, però si un bonic glaciar; la natura és imprevisible i més en aquesta part del món...


Següent parada: El Calafate, seguim amb l'Iván i en Francesc, els companys de la Ruta 40. Allà anàvem per una única raó, veure el glaciar Perito Moreno, però després de tres dies intensos a l'hostal "Las Carretas" (convivint només amb israelians i els seus conflictes) el glaciar només va ser la cirereta.


Aprofitant que erem quatre vam llogar un carro per poder passar més hores al glaciar i de pas entrar gartuïtament abans que arribi el cobrador d'entrades! Realment el Perito és espectacular, 60 metres d'altura de gel en moviment i nombroses caigudes de blocs grandiosos fent un soroll indescriptible, això si, un fred glaciar!!


Pel que fa al Calafate, un poble molt turístic però alhora tradicional, vam poder gaudir d'un festival de doma i folklore amb molt ambient i xoripans, una festa.

Ara ja ens queda la part final de la Patagònia i ens tornem a endinsar a Xile per fer una mica més de trekking, ens estem posant forts com una araucària patagònica!!!

Fotos:
1. Vistes des del bus a la Ruta 40
2. Panoràmica Agulles El Chaltén
3. Fitz Roy
4 i 5. Glaciar Perito Moreno


Acudit:
Sabeu com es suiciden els argentins?
Pugen dalt de tot del seu ego i es tiren!!!
jejeje.


Salut!

4 comentaris:

Miquel Monfort Subirana ha dit...

Bé com que ningú fa cap comentari seré el primer síiii!!!!

Tornareu fets uns monstrus, tot curtits i forts,... agrr em va parir!! Quins paisatges nanus, ja tinc ganes de veure totes les fotos (bé estalvieu-vos les vostres fent el coit,...).

Bueno pues na,...us informo que estic a l'atur,...i si tingués la sort de cobrar-lo crec que seria un bon moment per pirar perquè per aquí el forn no està per "voyeres". Per tant el millor que podeu fer és no tornar, encara que us trobem a faltar, ja que per molins l'ambient està prou desanimat!!

Vinga divertiu-vos!!

Miquel Monfort Subirana ha dit...

Per cert us vau perdre el concert del Pier per la Fira,... "en sense" paraules...

Guillem ha dit...

Sembla bonic i tot.

Gràcies per les vostres ponderades paraules al meu bloc.

Marce ha dit...

Bertaaaa!!! Jordiiiiii!!! Qué alegría verlos disfrutar tanto de la hermosura del sur del mundo!!! Envidia de la sana, eh... Ya llegaré por ahí también... Mientras tanto, gracias por sus fotos y sus anécdotas, son super chéveres!!! Cariños desde Cusco...
Marce