De la fi del món a la fi del fred

I després de fer una mica d'excursionistes pels fantàstics paisatges patagònics xilens anem a l'anomenada "Fi del Món", Ushuaia. La ciutat més austral del món, o sigui, més al sud. També la ciutat des d'on surten totes les expedicions a l'Antàrtida i motiu de la venda indiscriminada de figuretes i altres tipus d'estris en forma de pingüí, pobre animal!

Dins l'illa de la Tierra del Fuego, mig xilena mig argentina (un maldecap d'aduanes i fronteres per arribar-hi i sortir-ne); aquesta ciutat ens l'imaginàvem més deixada, més semblant al que haviem vist a Puerto Natales (Xile), però no, ens va semblar prou acollidora i interessant tot i que es troba on es troba: entre el Canal de Beagle i una serralada de muntanyes bastant escarpades anomenades Martial. I allà, enmig del no res, també ens vam trobar amb el Parc Natural de la Tierra del Fuego, un dels parcs més petits que hem visitat (i més car també!), però amb meravelles com boscos grandiosos, llacs (com ja és tradició a la Patagònia), i espècies animals com aus, guineus o marmotes. Ens va semblar extraordinari pel lloc on està situat i per la seva tranquilitat, tot el que conté ja ho tenim força vist al llarg del viatge.

La nostra estada va ser prou plàcida, vam poder fer dues excursions, al Glaciar Martial, i al Parc Natural de la Tierra del Fuego. La dues van ser de caire senzill, caminant tranquilament i sense cap tipus de pressa, gaudint de les vistes del nostre últim destí en direcció sud.

Tot seguit, i amb ganes de sol i de renovar energies, vam fer carretera i manta cap a Puerto Madryn, ja en teníem prou d'un temps tan inestable i volíem el sol de l'estiu de l'hemisferi sud.

Unes quantes hores de bus ens separaven del desitjat solet, però ja això no ens afectava, el nostre darrere s'ha acostumat a viatjar hores i hores, i ja no es queixa. (Com ens va dir un amic argentí: "cada vez que vajas de un viaje tan largo te tienes que pintar de nuevo la raya del culo!")

Un cop allà vam haver de modificar les nostres motxilles tal i com fas amb els armaris quan canviem d'estació, la roba d'hivern al fons i les samarretes i les bermudes apunt per la caloreta.

El primer que vam fer a Puerto Madryn va ser menjar marisc, boníssim!! I segon, visitar la Península Valdés, una reserva faunística única al món i el famós lloc on les balenes franques australs vènen cada any a aparellar-se (d'octubre a desembre). Allà vam decidir fer el nostre últim tour organitzat, no n'hem fet gaires però ja se sap com són aquests tours: "tenen cinc minuts per fer fotos, no vagin per aquí, no vagin per allà, falta tal i qual...". Bé, un rotllo, però era la única cosa que podíem fer! Tot i fer tour vam veure animals que no havíem vist mai en llibertat, lleons marins, elefants marins i pingüins magallànics. A més a més, és época en la qual les orques vènen a caçar lleons marins a les platges (típica imatge de documental on es veu l'orca sortir fins a la sorra i endur-se una cria de lleó marí!), imatge que gràcies al nostre estimat tour no vam poder gaudir tot i que aquell dia van aparèixer els temuts caçadors de lleons.

Bé, treient importància a aquest fet, la visita va ser prou vàlida, ara hem de tornar quan es vegin les balenes aparellant-se, un altre any!

I finalment, i com que no havíem tingut prou sol aquells dies, vam decidir d'anar a un dels paradisos estivals dels argentins, Las Grutas. Es tracta d'un poble bastant lleig, però que posseeix unes platges de posar i treure molt increïbles i que ens van deixar bastant xocats (la naturalesa ens ha xocat bastant en aquest viatge!) Resulta que aquí les marees són força bestials i fan baixar i pujar les aigües uns 600 metres cada sis hores aprox. El poble queda dalt d'un petit penyasegat i l'aigua fa la seva, els estiuejants que van allà estan condicionats per ella; quan la marea és baixa és l'hora d'agafar tots els trastos (cadires, taules, pilotes, mates, tendes, parasols, nens,...) i com més aprop es col.loquin de l'aigua millor, encara que el terra estigui fangós, ja s'assecarà!! A més a més, amb la marea baixa no només queden al descobert sorres sinó que també hi ha formacions rocoses, doncs allà hi han fet forats tipus piscina, de diferents formes, i quan baixa l'aigua queden plenes i ja tenen una altra diversió: piscines d'aigua salada per als més petits!! Allà va ser on més vam descansar fent dies de platgeta i sol potent, un plaer.

I ara només queda Buenos Aires, els últims dies del viatge els passarem allà, esperem que siguin prou distesos per no pensar només en la tornada.

Salut!

Fotos:

1. Ushuaia desde l'aire.

2. Parc Natural de La Tierra del Fuego.

3. Pingüins magallànics a Pen. Valdés.

4. Elefants marins a Pen. Valdés.

5. Las Grutas.

Acudit: Mare, mare! Avui al sortir de l'escola un senyor m'ha dit que em donava aquest rellotge si li feia una mamada!!!

jejeje.